dilluns, 30 d’agost de 2010

Plasta!

 
Ahir era a la platja amb uns amics, prenent el sol tranquil·lament. Ens havíem posat prop de les roques del penyasegat per aprofitar l'ombra natural dels pins, en un entorn molt agradable i relativament apartat de la massificació de la resta de la platja. A un costat teníem una família amb el seu fill, al darrera un matrimoni, a l'altre costat un noi sol i davant una parella d'homes grans. 
 
En un moment donat s'acosta un altre home i estira la seva tovallola al costat de la parella del davant després de saludar-se. No passa ni un minut que el nouvingut comença a parlar amb una veu de pito i explicant una operació que li havien fet a l'espatlla i el temps de recuperació que va tenir de fer i totes les seves penes i desgràcies.

S'hi va estar un parell d'hores sense callar ni un moment mentre els altres dos només deixaven anar, de tan en tant, un distret monosíl·lab. Fins que, cansats d'aguantar-lo, van desmuntar la paradeta i se'n van anar deixant-lo sol. El plasta no va trigar en captar una altre víctima que l'escoltés. Ens van assabentar de tot, nosaltres i la resta de la platja. Sort que s'estava bé a la platja!

diumenge, 22 d’agost de 2010

Discusions entorn d'un llibre


Aquesta tarda he anat a fer el cafè amb una colla d'amics els quals feia mesos que no veia i parlàvem de projectes passats, presents i futurs i, com no, de llibres. Dos d'ells feia poc que havien acabat de llegir El mundo en una botella i, de cop i volta, han començat a parlar del llibre i discutir sobre el perquè l'Unai (el protagonista) actua com ho fa i sobre el final del llibre. A un d'ells li agradava el final, a l'altre no. 

La discussió ha durat una estona fins que un tercer ha dit que després de sentir-los parlar, li havien entrat moltes ganes de llegir-lo, perquè mai els havia sentit discutir tan apassionadament sobre un llibre i hem rigut tots plegats.

És difícil de descriure el que se sent quan algú parla d'un personatge creat per mi com si fos una persona real, simplement m'ha encantat perquè he vist que l'Unai té vida pròpia més enllà de les lletres escrites en un full.

divendres, 20 d’agost de 2010

Dietari 101: Είμαι ελεύθερος

 Δεν ελπίζω τίποτα. Δεν φοβάμαι τίποτα. Είμαι ελεύθερος

No espero res. 
No temo res. 
Sóc lliure.



dijous, 19 d’agost de 2010

De sopars i escriptors


Un cop l'any algú molt especial fa una petita trobada on ens reunim amics, escriptors, il·lustradors i algun editor. Ahir hi va haver un d'aquests sopars i va ser molt diferent per diverses raons, la més important, la companyia, i també, naturalment, per l'àpat en si.

Són sopars càlids, íntims, on la timidesa inicial es trenca als pocs minuts, sobretot gràcies al bon fer de l'amfitriona, i on podem fer una mica de catarsi i explicar-nos les penes del sector però també es parla de nous projectes, d'idees pendents de desenvolupar i de les diferents "manies" que tenim tots a l'hora de posar-nos davant de l'ordinador o d'una llibreta en blanc. 

A mi, aquestes trobades anuals, em serveixen per carregar piles i per tenir encara més ganes d'escriure i acabar el miler de coses que tinc començades a l'espera del seu torn i penso que m'agradaria tindre molt més temps per escriure, per crear, per... i llavors penso que és un pal que per pagar les factures i la hipoteca s'hagi de fitxar cada dia a les 8 del matí.

dimarts, 17 d’agost de 2010

A fer punyetes!


Irlanda, 2010. Photo: Deric

Mala herba mai no mor!

Mai he tingut clar perquè a una herba que creix salvatge, diferent, lliure, allà on vol, s'ha de dir que és "mala herba". Què té de dolenta? Només perquè és més "vulgar" que la gespa o que els tomàquets que creixen al seu voltant?

Jo vull ser una mala herba, així que a qui no li agradi que no es passegi per aquesta pàgina i qui se senti directament identificat en alguna entrada sense estar-hi convidat, per alguna cosa serà.

Sóc un addicte i he recaigut: més d'un mes sense blog és massa! És com deixar de fumar: si ho fas per tu mateix, triomfes, si ho deixes pels altres, fracasses. I jo he fracassat.

A qui no li agradi, que s'hi foti fulles! He decidit retornar!