Això és tot, amics

Aquesta entrada està molt meditada. Escrita i esborrada més de cinquanta vegades. Però tinc el ferm propòsit de tirar-ho endavant encara que em faltin les forces.

Voldria donar moltes explicacions de per què he pres la decisió però no ho faré aquí. Em moc per impulsos, pel que em dicta el cor en cada moment, i ara el que em diu és això: que tanqui el blog.

I ho faig amb tota la pena del meu cor, amb la tristesa que provoca deixar enrere una etapa molt important de gairebé 6 anys. Però cal mirar endavant i buscar nous camins.

Gràcies a tots i totes que heu passat per Un Salt al món en algun moment de la seva vida virtual, els que heu deixat comentaris i els que l'heu llegit des del silenci de la intimitat.

Va ser bonic mentre va durar i... "sempre ens quedarà Paris"! (... i Berlin, Ferran, també Berlin)

Genocidi cultural

Polítiques extremes a part, des de 1714 els catalans hem patit una persecució política, nacional i cultural que molts pocs pobles haurien suportat.

Això no és anar de víctima, és constatar una realitat, només cal agafar qualsevol llibre d'història i mirar les entrades del Decret de Nova Planta, del regnat de Ferran VII, de la dictadura de Primo de Rivera, de la Guerra Civil i la dictadura de Franco, del govern d'Aznar o, més recentment, fixar-nos en el boicot del cava o dels productes catalans per part de la "indisoluble unidad de España". "Indisoluble"? Però si Espanya no vol els catalans sinó és per anul·lar-nos com a poble i com a cultura (ja no dic com a nació perquè això fa temps que ho van aconseguir). O també es pot fer una cosa més simple: anar al supermercat i fixar-se en quants productes hi ha que estiguin etiquetats en català.

Aquesta setmana ha estat la sentència del TC (em nego a creure que sigui tribunal i menys encara, constitucional, ja que la Constitució parlava del concepte dels diferents pobles i cultures d'Espanya i de la pluralitat de l'Estat, conceptes que els diferents governs centrals, dsense importar el color, s'han passat contínuament pel forro. Per cert, fixeu-vos que el web del TC només està en "espanyol", francès i anglès i no en català, euskera o gallec) en contra d'un Estatut que, recordem-ho, ja havia estat retallat per les Corts espanyoles.

I ara, la llei del cinema: les majors amenacen de no estrenar pel·lícules a Catalunya o fer-ho només en versió original sense subtitular.

Tot són atacs continus a la cultura catalana, un rere l'altre, sense parar, i durant gairebé 300 anys.

Com a persona particular i individual em sento indignat i impotent en front d'aquesta agressió,. Per això crec que hauria de ser tota la societat civil i cultural i totes les institucions catalanes les que haurien de fer un front comú per denunciar el genocidi cultural que està portant a terme el govern d'Espanya en contra de Catalunya i el català, i elevar aquesta denúncia, no ja només a Brussel·les, sinó a les més altes instàncies de la ONU i del Tribunal de La Haia.

Un meravellós món de color

Foto Viquipèdia

A vegades sembla que tot es conjura perquè tinguem un meravellós món de color, però de color negre: el TC engega els catalans a l'època fosca de les dictadures; l'IVA puja al 18%; les companyies de subministraments apliquen el nou IVA a les factures de consums anteriors a la pujada; els robatoris i el vandalisme augmenta als nostres carrers; la imbecilitat humana arriba a quotes extremes; agressions homófobes sense càstig; la corrupció està ben vista i no es persegueix només que de cara a la galeria; la retallada de sous i prestacions socials s'eleva cada cop més; pugen les tarifes elèctriques, el gas, l'aigua, el transport públic, etc., etc., etc...

Però no us preocupeu, la Roja guanya i aquí tothom tan feliç! Ningú no protestarà, tot s'omplirà de banderes espanyoles, fins i tot els carrers de Girona, i els catalanets cridaran "aupa españa".

Quina pena...