dimarts, 29 de juny de 2010

Les mateixes estrelles



La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d'una cruenta guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d'escudella calenta per menjar.

Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.

Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d'una època cruenta a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.

Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.

Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i la Núria el té; i perquè la història ens atrapa des del primer moment, ens fa patir i ens emociona.

És una llàstima, però, no poder gaudir amb més extensió d'aquesta gran història, s'ens fa massa curt.

Les mateixes estrelles



La Teresa fuig amb la seva filla Miranda de les bombes i la bogeria d'una cruenta guerra que ha dividit els pobles de Catalunya. No tenen destí, ni futur. La Teresa només vol que la seva filla no hagi de patir i poder-li donar un plat d'escudella calenta per menjar.

Com poden, travessen els Pirineus i són acollides per una família francesa que les ajuda a sobreviure. Però el seu futur no és a França, un país que aviat també entrarà en guerra, una altra guerra igual de cruenta i salvatge, sinó molt més lluny, a un país del que gairebé ni a sentit a parlar mai: Xile.

Les mateixes estrelles és una història de sobrevivència, de lluita, de guerra, però també d'esperança i d'amor. La Núria Martí ens fa un dur retrat d'una època cruenta a través de dues dones, la Teresa i la seva filla, i el seu camí per trobar una vida millor.

Les mateixes estrelles és un llibre de la col·lecció Lectura fàcil, la qual cosa vol dir que és escrit amb frases curtes i senzilles, amb il·lustracions i lletra gran, de tal manera que qui tingui poc coneixement del català o poca comprensió lectora, el pot llegir perfectament bé.

Per aquest motiu, aquest llibre té doble mèrit: perquè està escrit de forma senzilla, la qual cosa vol dir que l'escriptor ha de tenir un coneixement extraordinari de la llengua i del seu ús, i la Núria el té; i perquè la història ens atrapa des del primer moment, ens fa patir i ens emociona.

És una llàstima, però, no poder gaudir amb més extensió d'aquesta gran història, s'ens fa massa curt.

dilluns, 28 de juny de 2010

El retorn


L'Escala. Photo by Deric

Em sembla que, en els més de 5 anys d'història d'aquest blog, mai havia estat tan temps sense escriure ni navegar pels diferents blogs amics. Tenia necessitat de desconnectar una mica del món virtual, fer unes petites vacances...

Bé, és cert, no és realment així com va anar la cosa. La veritat és que no tenia temps perquè estava ben atrafegat i absorbit pel treball de fi de graduat i, sobretot, pels exàmens. Per sort ja s'ha acabat. Després de dos anys d'anar amunt i avall, canviant de província cada dia, ja puc respirar i dedicar-me a altres coses.

També hi ha un altre motiu per aquest allunyament virtual i és el següent: quan les coses no van gaire bé, tendeixes (si més no, jo) a abocar-te, a tenir una via d'escapament escrivint pensaments, sensacions i sentiments, com una necessitat imperiosa. Però quan les coses van bé i tens molt a prop algú que t'omple totalment, aquesta necessitat ja no és tan urgent perquè la teva atenció va dirigida cap aquesta persona que et fa gaudir plenament de la vida.

No obstant aquestes raons, no deixaré d'estar per aquí per diversos motius: perquè m'agrada molt aquest món; perquè no vull perdre contactes fascinants que hi ha per aquí; perquè no puc evitar d'expressar-me per aquesta via; i perquè em serveix com exercici i, a l'hora, com estimulador per continuar escrivint històries que algun dia m'agradaria veure en format llibre.

Per tot això, aquest és: El retorn!

dimecres, 2 de juny de 2010

Fantasmes


Scooby Doo. Foto Google

Avui m'ha passat una cosa ben curiosa:

Estava dormint i cap a les 5 de la matinada m'he mig despertat quan era al mig d'un somni en el qual hi sortien moltes persones i, entre elles, uns nens.

Doncs bé, he obert els ulls amb més son que una altra cosa i, de sobte, he vist reflectit en el vidre de l'armari, un nen al que l'envoltava una llum especial, groguenca, com la del sol quan es pon.

Tenia dues opcions:
  1. Despertar-me de cop i sortir corrents, qual Scooby Doo aterrit.
  2. Acabar d'obrir els ulls i adonar-me'n que aquella imatge no era cap fantasma, si no que el meu cervell encara no s'havia connectat a la consciència i desconnectat del somni i el que veia no era real sinó una imatge del somni barrejada amb la realitat.
Com no he sentit el fred d'ultratomba ni cap inquietud estranya, com passa a les pel·lícules, i la gossa era al seu llit ben tranquil·la, he decidit decantar-me per la segona opció. Així que m'he llevat, he begut aigua i a dormir un parell d'hores més.