dimarts, 30 de març de 2010

El meu amic Pol


Dibuix by Deric

Tinc un amic, en Pol, que des del moment que va sortir el meu primer llibre em va dir: vull ser un personatge teu. De fet, algunes persones m’han demanat de sortir en algun llibre, suposo que és una mica de vanitat o ves a saber què. En fi, que si m’ho demanen no ho faig i si no m’ho demanen tampoc perquè es poden sentir molestos si veuen la seva vida reflectida i no vull.

Total, que en Pol, després de comprovar que no es convertiria en personatge literari, em va dir que, si més no, parlés d’ell en el blog. I bé, com estic en crisi bloguera creativa, he pensat que és bon moment per fer-ho.

En Pol té 39 anys i ara no està en un dels seus millors moments, la crisi dels pre-40 l’ha enxampat amb el fet que el seu nóvio l’ha deixat després d’anys i panys de relació i de compartir casa i negoci. Per això va decidir marxar de la seva Barcelona natal i venir a viure a províncies. Però en Pol té un problema (bé, més d’un) i és que és summament urbanita, barceloní fins a la medul·la i l’adaptació a una ciutat petita li està costant d’allò més, no obstant això, no vol sentir a parlar de tornar a la capital per res del món.

En Pol no és guapo, no és alt ni té un cos fantàstic, però té algun encant que fa que la gent el trobem molt atractiu. En part li ajuda la seva simpatia, l’optimisme, les ganes de viure que té i un somriure encantador que enlluerna tothom a qui va dirigit, encara que li estigui dient el nom del porc.

I de moment ho deixo aquí. Com a presentació ja en tens prou, Pol. El proper capítol parlarem de la teva separació, val?

dimarts, 23 de març de 2010

Saltencs il·lustres


Salt. Foto by Deric

Encara que no ho sembli i que faci l’efecte que cap habitant de Salt hagi destacat en alguna disciplina, no és cert. Tenim una sèrie de saltencs il·lustres, alguns dels quals han fet molt per la ciència d’aquest país, d’altres per l’esport, alguns per la literatura, uns pocs pel cinema i forces per la música, el teatre i la cultura en general.

No faré un repàs de tots perquè seria una llista llarga, només en destacaré, aleatòriament, alguns d’actuals:

José Antonio Escuredo, ciclista i medallista olímpic
Delfí Geli, futbolista de 1ª divisió
Francesc Coll, nadador olímpic, récord nacional
Santi Martínez, aixecador olímpic
Adrià Puntí, excantant d’Umpah-Pah
La Maria Rosa, cantant i show-woman
Nito Figueras, compositor i productor
Guillem Terribas, escriptor i llibreter
Bel Bosck, escriptora
Joan Mateu Bagaria, pintor
David Faüchs, pintor i escenògraf
Salvador Sunyer, programador teatral
Jordi Vilches, actor

Qui tingui interés per veure’ls tots, que cliqui aquí i en podrà tenir ple coneixement.

divendres, 19 de març de 2010

Breakfast at Tiffany's



La sofisticació i l'elegància feta dona, o com fer de la professió més vella del món una cosa innocent.

El retrat d'uns personatges que cerquen omplir el seu buit existencial però que no saben com fer-ho fins que es troben i entren en conflicte totes les seves premises i filosofia de vida.

Potser una de les històries d'amor més bella rodada mai. Què hem de fer quan ens enamorem d'un esperit salvatge, deixar-lo anar o lluitar per aconseguir el seu amor, pel que realment val la pena encara que sigui a costa de trencar els esquemes que ens havíem fet de la nostra pròpia vida?

Una magnífica pel·lícula que cal revisionar periòdicament.

Us deixo amb una de les escenes més tendres i famoses gràcies a la fantàstica banda sonora de Henry Mancini guanyadora d'un Òscar i la cançó Moon River, de Johnny Mercer i Mancini, també guanyadora de l'Òscar a la millor cançó original:


dijous, 18 de març de 2010

I Say A Little Prayer

Desprès de la seriositat d'ahir, avui una mica de diversió i de somriures:

Hi ha gent que té molt poca feina a fer... però què bo! jajajaja

dimecres, 17 de març de 2010

Cansat de les fulles que cauen un matí d'hivern


Foto Google

Estic cansat d'haver de ser tolerant, respectuós i comprensiu. Cansat d'haver d'entendre als altres i que no siguin respectuosos ni comprensius amb mi.

Estic cansat de ser bona persona, de ser jo que vagi al darrera. la gent, ja no vull haver de perseguir ningú.

No vull ser bona persona. Vull ser egoista. Vull ser odiós.

Vull que algú m'entengui i comprengui el que em passa. Vull que les fulles deixin de caure els matins d'hivern i que arribi la primavera i que el sol em carregui d'energies renovades i de bones vibracions.

Vull...

Salt decideix



A Salt, el proper 25 d'abril, decidim!

dimarts, 16 de març de 2010

El retorn a la terra


Salt. Foto by Deric

Aquests darrers dies, amb tot el que ha passat de falta de llum, de gas, de calefacció, etc., etc. et fa adonar que no estem preparats per res, que qualsevol entrebanc que destaroti les comoditats de la vida moderna, ja ens trasbalsa de mala manera.

Se'ns va l'electricitat i ens quedem sense calefacció, sense veure'ns i sense poder cuinar. Un sol element ens impedeix fer vida quotidiana. Un de sol. No, no estem preparats. Depenem massa d'elements externs a nosaltres i quan fallen ens quedem desemparats, no tenim ni una trista espelma per fer-nos llum i encara menys una petita estufeta que no s'endolli a la paret.

Potser que ens ho replantegem seriosament perquè si les prediccions dels Maies que diuen que al 2012 s'acabarà la vida tal i com la coneixem, amb les seves comoditats modernes (no tindrem electricitat ni gas ni petroli ni ordinadors, ni res d'això), i que haurem de tornar a la vida dels nostres avantpassats, ho portem molt magre per sobreviure.

dilluns, 8 de març de 2010

A Salt també neva


Camí de casa. Foto by Deric

Em sembla que no seré menys i veient que el tema estrella del dia ha estat la neu, doncs no puc menys que penjar un parell de fotos de Salt nevat.

Va començar a nevar ahir a la nit i després ha tornat aquest matí des de quarts de vuit i no ha parat fins ben entrat el vespre. S'ha acumulat un bon gruix de neu als carrers i fins i tot a la feina ens han deixat sortir abans i han tancat, de fet ja feia hores que els que viuen a les muntanyes o lluny de Salt havien marxat a recollir nens a les escoles o cap a casa.

Jo tampoc he tingut classe avui, encara que tampoc hauria anat i menys mal, perquè han tallat l'autopista i la nacional II i m'hi hauria quedat atrapat sense poder tornar a casa.


El Parc de la Maçana. Foto by Deric

La propera entrada al blog també serà sobre Salt, en concret sobre la gent i els artistes de Salt.

diumenge, 7 de març de 2010

Una superficialitat, de tant en tant, va bé



No és la millor pel·lícula del món, ni trenca cap esquema ni se surt de cap tòpic però a mi m'ha fet passar una estona entretinguda, i fins i tot, riure amb les pallassades de The Rock (Dwayne Johnson), la sempre estimulant presència de la Julie Andrews i la simpatia estrafolària de Billy Crystal.



I és que em perdonareu... o no... en tot cas m'és igual, però tinc una debilitat per aquest lluitador de pressing-cacht esdevingut actor i procuro no perdrem cap pel·lícula seva des que el vaig veure a El retorn de la Mòmia i a El rei escorpí.

divendres, 5 de març de 2010

Jo tampoc ho vull



Això és art? Des de quan és un art matar?

Va, home, va! Aneu a cagar!



I una mica humor satíric


Fins i tot Goya ho va criticar, mireu la cara de sàdic del "mataor"

dilluns, 1 de març de 2010

La premsa a Salt


Ajuntament de Salt, dijous 25. Foto Lluís Serrat, El Punt

Ja vaig apuntar en l'entrada al blog Camp de batalla del passat divendres el tema de les ganes que tenen alguns personatges de "xupar càmera" i agafar un protagonisme que no han aconseguit tenir en les seves tristes i patètiques vides però ara és un article publicat avui a El Punt per Salvador Garcia-Arbós qui em dóna la raó.

Un article que, d'altra banda, està molt bé que es faci des de la premsa reflexionant sobre la premsa, la llàstima és que només es parli de la televisió quan als mitjans escrits, encara que en menor mesura, també passa.