diumenge, 31 de maig de 2009

Sevilla 3


L'escalinata amb marbre de Màlaga

No explicaré què és l'Arxiu General d'Índies perquè això ja es pot trobar a la viquipèdia.

Hi vam anar el divendres al matí perquè el cap de setmana està tancat. S'hi accedeix per una porta força petita i discreta, i com està tancada, sembla que no es pugui entrar però només acostar-te els guàrdies jurats de dins et fan un somriure, t'obren la porta i et conviden molt amablement a entrar, sobretot un de morenet i força mono.

La façana principal

Però deixant de banda la bellesa andalusa del guàrdia jurat, l'edifici per si sol ja val una visita, l'antiga Lonja de Mercaderes dissenyat per Juan de Herrera el 1584. Però després les sales del que abans eren arxiu i ara són d'exposició amb armaris racionals i ben ordenats del segle XVIII.


Armari de la sala d'arxiu

Quina enveja quan veus aquell espai i ordre i el compares amb el teu propi arxiu! T'entren moltes ganes de treure la càmara i començar a fer fotos a tort i a dret però no està permès fer fotos dins les sales d'arxiu.


L'audiovisual

Val la pena perdre 15 minuts per veure l'audiovisual que explica la història de l'arxiu, de l'edifici i l'actualitat més recent de les instal·lacions d'aquest arxiu, un dels més importants del món i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Si aneu a Sevilla no us el perdeu.

dissabte, 30 de maig de 2009

Sevilla 2


Plaça d'Amèrica

Sevilla té un encant especial. Ho diu la cançó i és cert, el té. És una ciutat senyorial, carregada d'història i d'històries. I he de confesar que em va sorprendre perquè no me l'esperava així. Ara bé, com me l'esperava? No ho sé.

És una ciutat d'edificis emblemàtics, de parcs frondosos, de carrers amples i carrers estrets, plena de vida, de gent del carrer i de "señoritos", on tot es dóna la mà en una comunió gairebé perfecte sempre i quan, això sí, no es barregin gaire.

Una ciutat on tot sembla molt gran però on en realitat tot és molt més petit del que aparenta i molt més proper.

El primer matí teníem tres llocs on anar sens falta: a passejar pel parc de Maria Luisa; a l'Arxiu d'Indies i a veure la Giralda de dia.


Parc de Maria Luisa

El parc de Maria Luisa és un lloc agradable, de frondosa vegetació i sorpreses en racons ocults en forma de "glorietes" i escultures. Buscàvem la de Bécquer i la de Maria Luisa. La primera és un conjunt escultòric d'aires romàntics esplèndid que transmet unes sensacions de repòs i pau. La segona és més formal, més règia però també bonica.


Monument a Becquer

En el proper lliurament: L'Arxiu d'Indies i la plaça d'Espanya.

dilluns, 25 de maig de 2009

Sevilla

3 dies a Sevilla s'han traduit en 550 fotografies i 8 videos.



Aquesta foto és la primera que vaig fer de la Giralda la primera nit d'arribar.

Han estat 3 intensíssims dies de visitar moltes coses, caminar moltíssim i descobrir racons encantadors d'una ciutat sorprenent.

dimecres, 20 de maig de 2009

Escapada 1 del 2009

Primera escapada amb avió del 2009, que ja tocava!

Dijous a les 19 hores agafaré un vol de Ryanair en destinació una ciutat espanyola de la qual jo no diré el nom, només us deixo unes pistes visuals:

Si no m'equivoco és el cantant de Mojinos Escocios (o alguna cosa semblant).




Més pistes?

Ay! Mis ovejitas!



Cal la definitiva?



Doncs sí. Passaré 3 dies en aquesta ciutat capital de la premsa del cor i lloc de residència d'innumerables famosos, si em trobo algun, no penso fer-li cap foto ni demanar-li cap autògraf, no patiu.

Però també ciutat de gran història i històries grans. Ciutat coneguda però, a la vegada, força desconeguda i amb molts racons per descobrir i gent per conèixer... 3 dies donarà per gaire? Segur que sí!

Històries del Paradís



Amb la primera frase de la contraportada d'aquest llibre de relats de Xavi Sarrià, està expressada tota la força de les històries que en formen part:

"Un jove finlandès s'amaga aterrit dins d'un armari mentre un company de classe dispara a tort i a dret pels passadissos de l'institut".

Normalment no m'agraden els llibres de relats perquè necessito més espai per ficar-me a la història i assaborir-la i els contes no em donen el que busco. Però aquest llibre m'ha sorprès molt gratament, està molt ben escrit, els contes són molt breus però d'una intensitat brutal, colpidora. És un llibre dur, de fet molt dur i no es pot llegir si no tens la moral massa alta perquè les històries són tan autèntiques, tan reals i tan actuals que no et poden deixar indiferent de cap de les maneres.

Un llibre molt recomanable, sens dubte.

Històries del Paradís



Amb la primera frase de la contraportada d'aquest llibre de relats de Xavi Sarrià, està expressada tota la força de les històries que en formen part:

"Un jove finlandès s'amaga aterrit dins d'un armari mentre un company de classe dispara a tort i a dret pels passadissos de l'institut".

Normalment no m'agraden els llibres de relats perquè necessito més espai per ficar-me a la història i assaborir-la i els contes no em donen el que busco. Però aquest llibre m'ha sorprès molt gratament, està molt ben escrit, els contes són molt breus però d'una intensitat brutal, colpidora. És un llibre dur, de fet molt dur i no es pot llegir si no tens la moral massa alta perquè les històries són tan autèntiques, tan reals i tan actuals que no et poden deixar indiferent de cap de les maneres.

Un llibre molt recomanable, sens dubte.

diumenge, 17 de maig de 2009

Dia internacional contra la homofobia



Avui 17 de maig, és el dia internacional contra la homofobia i la transfobia. Per què avui? Perquè va ser el 17 de maig de 1990 (fa 4 dies) que es va eliminar la homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l'OMS.



Però encara queda un llarg recorregut per eliminar l'homofobia (incloent-hi totes les variants) del món. Només cal recordar que en 80 països, l'homosexualitat està penalitzada amb presó i, fins i tot, en algun d'ells, amb la pena de mort, com a Iran, Afganistan, Pakistan, Emirats àrabs, Nigèria, Aràbia Saudí, Iemen i Mauritània.

Però no cal anar tant lluny. Al nostre país, el 30% dels joves d'entre 14 i 18 anys troba la cosa més normal que es discrimini els homosexuals. El 30%!!!!! És molt! Quina educació estàn rebent els joves? És que tenen més força les campanyes en contra de fastigosos personatges de l'esglèsia catòlica i de partits conservadors que les mesures d'igualtat?



Això no pot ser i tots hem de posar el nostre granet de sorra per arribar, no a la tolerància, sinó a la igualtat de drets i a la no discriminació per cap concepte.

No pot ser que aquest 2009 quedin sense càstig assassinats com els de Isaac i Julio a Galicia; l'assassinat d'Álvaro Rivera a Colombia; l'assassinat de la dona trans a València; la de Màlaga; el noi que va disparar a un company d'escola només per ser gai; l'arquebisbe anglicà de Nigèria que recolza la pena de presó per ser homosexual; les violacions de dones lesbianes a Sudàfrica per "curar-les", etc., etc., etc.



I encara hi ha fills de la gran put... com: Antonio Burgos que fan declaracions de tipus "A Miguel de Molina le faltaba una mijita de sida para que fuese el acabóse de los progres" (ABC, 25/03/2009); Juan Manuel de Prada "los repartidores de condones son los que crean el sida" (Intereconomia 21/03/2009)...

divendres, 15 de maig de 2009

dilluns, 11 de maig de 2009

El temps

L'altre dia vaig deixar un comentari en un blog sobre el temps i deia que vaig descobrir el seu valor el dia que vaig començar a fer ràdio quan em vaig adonar que en 10 segons tens temps per fer un munt de coses i que 2 segons de silenci són eterns.

Avui escoltava la ràdio i parlaven del temps i del valor que li donem i he après que el temps passa molt ràpid quan estem concentrats en fer coses que ens agraden i ens absorbeixen tant que no ens adonem del pas del temps.


(Aquest rellotge és una herència molt especial que tinc al menjador de casa)

Això, que no es nou, m'ha fet adonar d'una cosa, que si els anys que he viscut fins ara m'han passat tant i tant de pressa és per un motiu: perquè he viscut com m'agrada i tal i com he volgut.

Han posat un exemple: un home de 75 anys que ha viscut sempre al mateix lloc, fent les mateixes coses (treballar entre setmana i els caps de setmana de sofà i tele), ha viscut molt menys que una persona que ha mort als 30 però que ha estudiat, viatjat i aprés un munt de coses.

Deien que per viure intensament no és qüestió de fer moltes coses ni d'aprofitar els minuts al màxim, sinó d'aprendre, de descobrir, de moure't, d'investigar, de tenir inquietuds, de mirar el present i no angoixar-te pels projectes futurs.

I també de pensar que el temps no passa i nosaltres amb ell o que flueix a través nostre, sinó que el temps s'acumula amb nosaltres. No ha passat el temps, l'hem viscut i incorporat a la nostra vida enriquint-la. I és cert, potser ja fa anys que vaig deixar enrere els 30 però els tinc, i uns quants més, i això, senyors, no m'ho traurà mai ningú, perquè els he viscut, els he sumat, no els he deixat passar com si no haguessin existit.

Aplec a Caldes

Ahir no vaig poder anar a l'Aplec de Caldes de Malavella però m'han passat aquest video de TV3 on surten diversos amics meus i em fa gràcia penjar-lo aquí.



No, de debó, no cal que em busqueu en el video i menys ballant sardanes!

diumenge, 10 de maig de 2009

¡A mi no me grite!



Quants cops hem dit aquesta frase o, si més no, l'hem volgut dir, acompanyada d'algun famós "a la mierda", doncs el senyor Quino, el 1972 i oblidant-se de la innocència de la Mafalda, va criticar la societat que l'envoltava amb aquest àlbum de tires... anava a dir còmiques però hi ha algunes de ben dures i gens divertides per lo cruels que poden ser.



Quino, amb Mafalda o sense (millor sempre "amb"), val la pena i és necessària i imprescindible la seva lectura. La recomano sense pensar-m'hi gaire.

Podeu trobar aquest àlbum a la Biblioteca Pública de Salt o, imagino, a qualsevol biblioteca pública.

¡A mi no me grite!



Quants cops hem dit aquesta frase o, si més no, l'hem volgut dir, acompanyada d'algun famós "a la mierda", doncs el senyor Quino, el 1972 i oblidant-se de la innocència de la Mafalda, va criticar la societat que l'envoltava amb aquest àlbum de tires... anava a dir còmiques però hi ha algunes de ben dures i gens divertides per lo cruels que poden ser.



Quino, amb Mafalda o sense (millor sempre "amb"), val la pena i és necessària i imprescindible la seva lectura. La recomano sense pensar-m'hi gaire.

Podeu trobar aquest àlbum a la Biblioteca Pública de Salt o, imagino, a qualsevol biblioteca pública.

dimecres, 6 de maig de 2009

Astènia primaveral



Estava content perquè aquest any semblava que em podia oblidar de l'al·lèrgia, però no, ja està aquí.

Em passo el dia amb el mocador i amb el nas com si respirés boletes de cotó. A part de tenir la cara i els ulls amb la sensació de tenir sorra.

El pitjor, però, és la sensació de cansament (ja sé que no té a veure amb l'al·lèrgia). Cansament més mental que físic tot i que hi ha moments que em dic: "no puc" i no puc. I jo per fer-me cas a mi mateix, sóc únic.

També hi ha moments de negativisme total, de pensar que no serveixo pel que estic fent o que no aprovaré cap de les assignatures del segon semestre del màster (és en aquests moments quan em surt més el "no puc").

Tot i això sé que sí podré. Més bé o més malament, podré. I estic content de que faci bon temps, que els arbres estiguin florits, els camps plens d'amapoles (ja sé que es diuen roselles però no em surt així) i els ocells volin alegres pel cel blau amb un fons de muntanyes nevades (Canigó). I tinc ganes de fer coses, moltes, però no les que he de fer per obligació.

divendres, 1 de maig de 2009

Menú de l'escriptor



El proper dijous 14 de maig, a la Biblioteca Pública de Salt, tindrà lloc un acte excepcional: la presentació en societat, en públic i en directe de dos blogs de cinema:

Sense Presses d'en Dani i el blog germà d'Un Salt al món, La Setena Mirada, que també és meu.

L'acte tindrà lloc a les 8 del vespre. Podeu trobar més informació al web de la biblioteca o clicant aquí: Menú de l'escriptor.

I el menú a la premsa: a El Punt.

Us hi esperem!