diumenge, 25 de gener de 2009

La insostenible lleugeresa del ser


Photo: www.ojodigital.com

Fa dies que no em puc treure el títol d'aquest magnífic llibre d'en Milan Kundera del cap i penso que, potser, és hora de dedicar-li una relectura. Quan el vaig llegir per primer cop, ja fa anys, em va encantar i, si no ho heu fet encara, us recomano ferventment la seva lectura.

Però no és pel llibre en si que em ve el títol contínuament, sinó pel títol en si mateix, pel que significa "la insostenible" (insoportable, en castella), "lleugeresa del ser", fragilitat de l'èsser humà. Sí, és per aquesta fragilitat que de vegades es fa tant insuportable, tant insostenible, que el tinc tant present. I més encara quan persones del teu voltant no poden fer front a aquesta fragilitat i es trenquen i desapareixen.

No puc evitar de pensar en els morts de la meva vida (sí, ja sé que és un pensament macabre) però, si faig un cop d'ull enrera, en veig masses i alguns en molt poc temps de diferència. No els enumenaré tots aquí, no en tinc ganes, i menys a aquestes hores d'un diumenge al matí d'insomni.

Però sí que és cert que, tant la mort com les malaties, et fan adonar d'aquesta lleugeresa, que la vida és massa bonica i curta per perdre-la amb futilitats absurdes i que cal aprofitar intensament cada moment, perquè és inrrepetible i un cop escapat, mai més el podrem recuperar i si no l'aprofitem, què ens queda? No res.

divendres, 23 de gener de 2009

diumenge, 18 de gener de 2009

Crònica d'una mort anunciada...


Fresc del Camposanto de Pisa. Photo F.Mayol

... però no per més anunciada, menys esperada. No puc entendre com una persona pot tenir a la seva mà el poder de curar-se i no fer res.

Aquesta crònica és la de la meva tieta que, després de superar una greu malaltia i després d'un greu episodi d'ofegament a finals de l'any passat, continuava fumant més de dos paquets de tabac al dia sense cap intenció de deixar-ho fins que els seus pulmons han dit prou, no han pogut més i han deixat de funcionar.

És un retret per part meva? Potser sí, perquè ho podia haver evitat i no ha volgut i perquè era la meva tieta especial. De les quatre que tinc (tenia), era l'única que es preocupava de mi, l'única que em trucava regularment... La seva vida sempre ha estat complicada, des de ben jove, en part pel seu caràcter difícil i bondadós a parts iguals que li ha comportat més d'un mal de cap important. Recordo un cop que després de tornar d'un viatge per Europa amb la meva mare, van venir les dues a casa i la meva mare em va donar un detall que m'havia portat de Romania i llavors ella em va donar un altre souvenir i li vaig preguntar que perquè m'havia dut res si ja ho havia fet la meva mare, i em va contestar "perquè ho vaig veure i em va venir de gust portar-t'ho". Així era ella. Com també, per exemple, portar-li un regal al meu gos, perquè si una cosa bona tenia era el seu gran amor pels animals i al meu gos l'estimava tant com si fos seu.

No m'agrada com s'ha anat, podria haver estat tan diferent...

dissabte, 17 de gener de 2009

Poseidón



Poseidón (2006) de Wolfgang Petersen i amb Richard Dreyfuss, Kurt Russell i Josh Lucas.

Més sobre la pel·lícula clicant en el cartell.

divendres, 16 de gener de 2009

Com dèiem ahir...

Sembla mentida que, em penso que era ahir, començava el màster que tanta mandra i por em feia i mira, vés per on, ja ha acabat el primer semestre i d'aquí una setmana comencen els exàmens.

Bé, ja només em queden tres semestres per acabar! Visca l'optimisme! (quin remei).

dijous, 15 de gener de 2009

Els Premis Serrallonga a Salt


Demà divendres tindrà lloc a Salt un fet excepcional, una primícia mundial que, de ben segur, sortirà a les portades de tots els diaris del món mundial. Em refereixo al lliurament dels Premis Serrallonga dins dels actes del Primer Music Festival Baronia de Sas.

Anem a pams! Primer hem de saber què és la Baronia de Sas: segons explica el Baró Flamicell en el seu web, “és un territori situat al bell mig del Pallars Jussà entre la Vall fosca, i la vall de Boí, el punt més alt es el Tossal del Cogomar, i el segon poble amb importància de la Baronia és Erta, el patró de Sas és Sant Quirí, i el Consell General, és l’òrgan executiu de la Baronia que, governada pel Baró Flamicell, es reuneix cada 1er divendres de mes al Consolat de Sas a Salt, a Can Serrallonga.”

Doncs bé, el Consell de Savius de Salt, reunit a Can Serrallonga, ha creat i concedit els primers Premis Serrallonga amb dues categories: la local i la nacional.

En la categoria local, el primer premi Trabuc d’Or ha recaigut en el saltenc Narcís Bosch, reconegut cineasta a nivell mundial que ha rebut els més grans i prestigiosos premis de cinema dins de la seva especialitat: el cinema eròtic (per posar-ho fi). I el premi Tricorni Negre ha estat concedit a la regidora de promoció econòmica i d’hisenda de l’Ajuntament de Salt, Maria Quer.

En la categoria nacional, el Trabuc d’Or és per en Toni Albà per la seva relació cordial amb el poble de Salt, seu del consolat de la Baronia de Sas i amb la mateixa baronia. I el Tricorni Negre és per l’Albert Boadella, director de Els Joglars, per la seva constant agressió a la cultura catalana.

El cartell del Music Festival Baronia de Sas, està compost per grups de música saltencs i d’altres convidats sorpresa.

Durant la nit hi haurà una altre primícia mundial (a Salt estem que ens ho mengem tot amb tantes primícies mundials!): una versió molt especial del clàssic “Torna, torna Serrallonga” a càrrec del grup The Row.

Tant el Festival com el lliurament de premis tindran lloc a sala La Mirona a les 10 del vespre i els preus són populars, només 5€ anticipadament o 10€ a la taquilla de La Mirona.

Des de Un Salt al món no podia menys que fer ressò d’un acte tant important pel poble de Salt.

;-)

Per més informació dels premis, clica aquí. Per més informació del festival, clica aquí.

divendres, 9 de gener de 2009

Lectures del 2008



Finalment les lectures que he fet aquest passat 2008 no han estat tantes com les que es preveien quan va començar l'any, en part perquè en el darrer trimestre la cosa se m'ha complicat bastant. Però bé, sempre ha d'haver una estoneta de bona lectura.

Començo el 2009 llegint "El oráculo" de Valerio Massimo Manfredi i amb dues lectures pendents i a mitges del 2008 que un moment o un altre acabaré.

Lectures del 2008

* Mort a la Fenice. Donna Leon, 1992
* Dracs d'hivern. Cròniques de la Dragonlance. Vol. II. Weis Hickman
* Un home a les fosques. Paul Auster, 2008
* Cartago en llamas. Emilio Salgari, 1908
* Istanbul. Ciutat i Records. Orhan Pamuk, 2007
* El llanto de Odón. Dolors Garcia i Cornellà, 2008
* Habitació zero. Manel Bonany, 2001
* El pont dels jueus. Martí Gironell, 2007
* L'emperadriu dels eteris. Laura Gallego, 2007
* Villa Diamante. Boris Izaguirre, 2007
* La pesca del salmó al Iemen. Paul Torday, 2007
* La nau. Pau Planas, 2008
* Dia de caça. Gerard Guix, 2007
* Atrapada al mirall. Gemma Lienas, 2007
* Crónicas del asfalto. Samuel Benchetrit, 2007
* Els brons i el malefici de les tres harpies. Dolors Garcia i Cornellà, 2008
* Drecera al Paradís. Teresa Solana, 2007
* Yume. J.N.Santaeulàlia, 2007
* L'home manuscrit. Manuel Baixauli, 2007
* La descomposició de la llum. Júlia Costa, 2007
* Demà serà un altre dia. Guillem Terribas, 2007
* El carreró dels Miracles. Naguib Mahfuz, 1947 - 2007
* L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery, 2007

Lectures del 2008



Finalment les lectures que he fet aquest passat 2008 no han estat tantes com les que es preveien quan va començar l'any, en part perquè en el darrer trimestre la cosa se m'ha complicat bastant. Però bé, sempre ha d'haver una estoneta de bona lectura.

Començo el 2009 llegint "El oráculo" de Valerio Massimo Manfredi i amb dues lectures pendents i a mitges del 2008 que un moment o un altre acabaré.

Lectures del 2008

* Mort a la Fenice. Donna Leon, 1992
* Dracs d'hivern. Cròniques de la Dragonlance. Vol. II. Weis Hickman
* Un home a les fosques. Paul Auster, 2008
* Cartago en llamas. Emilio Salgari, 1908
* Istanbul. Ciutat i Records. Orhan Pamuk, 2007
* El llanto de Odón. Dolors Garcia i Cornellà, 2008
* Habitació zero. Manel Bonany, 2001
* El pont dels jueus. Martí Gironell, 2007
* L'emperadriu dels eteris. Laura Gallego, 2007
* Villa Diamante. Boris Izaguirre, 2007
* La pesca del salmó al Iemen. Paul Torday, 2007
* La nau. Pau Planas, 2008
* Dia de caça. Gerard Guix, 2007
* Atrapada al mirall. Gemma Lienas, 2007
* Crónicas del asfalto. Samuel Benchetrit, 2007
* Els brons i el malefici de les tres harpies. Dolors Garcia i Cornellà, 2008
* Drecera al Paradís. Teresa Solana, 2007
* Yume. J.N.Santaeulàlia, 2007
* L'home manuscrit. Manuel Baixauli, 2007
* La descomposició de la llum. Júlia Costa, 2007
* Demà serà un altre dia. Guillem Terribas, 2007
* El carreró dels Miracles. Naguib Mahfuz, 1947 - 2007
* L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery, 2007

dijous, 8 de gener de 2009

Vent del Pla a Girona



Pels fans de la sèrie de Diagonal TV que emet Televisió de Catalunya per TV3 i el 300:

avui ha sortit una noticia a la secció de retalls informant que dilluns vinent, és a dir, el dia 12 de gener, estarà l'equip de la sèrie rodant pels carrers del Barri Vell de Girona. Es veu que durant un parell de capítols l'acció se situarà a la ciutat enlloc de Breda.

No puc dir res més perquè no segueixo Vent del Pla i no sé quins són els personatges susceptibles d'aparèixer en aquestes escenes de carrer, però si ho voleu saber, només cal passejar-se una mica per Girona el dilluns i de ben segur que us trobareu uns quants.

diumenge, 4 de gener de 2009

Més de festes



Aquest aspecte tenia el tió després de la seva cagada. I avui ja tinc el meu lloro instal·lat al cotxe.

Sempre m'ha agradat el Nadal però aquest any estic cansat i encara no s'han acabat les festes, no sé si el que he fet aquest any de guardar-me tants dies de vacances per aquestes dates és bo o no perquè la veritat és que m'entra una vagància terrible.

Per sort només falten reis i s'haurà acabat, tornarà la vida normal, la llàstima és haver de tornar a la rutina diària però al menys s'hauran acabat les aglomeracions als carrers i a les botigues (qui ha dit que hi ha crisi?) i podré anar a comprar amb la normalitat habitual, no com ara que no pots ni anar a comprar un cartró de llet al supermercat o un bolígraf a la papereria.

I els propòsits d'any nou? Res de res, ja fa temps que hi vaig desistir: després no els compleixo mai! Bé, només me n'he fet un: escriure molt. Ara només em cal tenir temps per poder-ho fer, que no és fàcil, però per cap d'any me'n van regalar una mica... he de fer una foto del regal de cap d'any i penjar-la, em va fer molta il·lusió.