Somni d’adolescent


Nicholas Clay a Excalibur (1981)

Quan tenia 13 anys un fet dramàtic va capgirar la meva vida i em vaig haver d’espavilar, en gran mesura, tot sol. Però aquest creixement sobtat no es va traduir en que fos més espavilat o perdés una mica d’innocència (és una forma eufemística de dir que de petit era beneit).

És a dir, que amb 13 anys el món del sexe em quedava encara molt lluny, com la ciència-ficció a la que era tan aficionat. És cert que ja havia començat a explorar el meu cos, a investigar i a experimentar, però encara era impossible que tingués clar cap a quin costat de la balança em decantaria.

A aquella edat m’agradaven totes les noies que coneixia, sobretot les que eren menys femenines i em fotien una mica de canya. Els nois me’ls mirava també, és clar, però em sentia atret perquè m’hi volia semblar, com qui recerca un model a imitar. Veia nois guapos i musculosos i volia ser com ells i fer-me amic per veure si se m’enganxava alguna cosa de la seva bellesa i masculinitat, però en cap cas em passava pel cap que aquesta atracció fos l’inici d’alguna cosa sexual.


Nicholas Clay a Excalibur

Aquests sentiments es traduïen en un somni que es repetia sovint i que m’alterava les hormones adolescents: jo era un cavaller medieval semblant al Lancelot de la pel·lícula Excalibur (m’encantava l’actor que l’interpretava), atractiu i musculós que cavalcava un cavall negre, imponent, per boscos frondosos. En un revolt del camí apareixien uns malvats de rostre indefinit que després d’una dura lluita em ferien amb una llança i em deixaven abandonat al peu d’un arbre amb la llança clavada a l’estómac. Jo em treia la part de dalt de l’armadura i em quedava mig nu, mostrant un cos definit i unes abdominals ben marcades. D’una estrebada m’arrencava la llança i em quedava allà respirant entretalladament, però era l’heroi i sabia que sortiria bé de la ferida. Llavors recuperava el cavall i anava fins al castell on em curarien.


Nicholas Clay a Excalibur

El somni sempre acabava aquí perquè veure’m a mi mig despullat amb un cos ben definit i atractiu, cavalcant, m’excitava molt i més d’un cop em despertava a causa de les conseqüències físiques que això comportava. I pensava que algun dia jo tindria aquell cos que tan m’agradava i que tantes ganes tenia de tocar.

D’això fa molts anys. Ara ja no tinc aquest somni i tampoc he arribat a tenir mai aquell cos tan atractiu, però cada cop que veig Excalibur i veig una escena semblant que li passa a Lancelot, no puc evitar de recordar-lo i sentir un petit pessigolleig a la panxa. Tot i que, en l'actualitat, el Lancelot que més m'agrada és aquest:


Ioan Gruffudd a King Arthur (2004)

Comentaris

Gemminola ha dit…
Hola Deric, feia molt que no passava per aquí (anys inclús diria!) Jo també tenia un somni d'adolescent però en el meu no era cap heroïna, bé, sempre tenia una bossa que guardava recelosament i encara avui dia no sé que coi deuria haver allí dins.

A saber què volen significar en realitat aquests somnis que durant un temps es van repetint!

A mi també m'agrada més el Ioan Gruffudd jeje
òscar ha dit…
Sembla que hi ha pelis que per proximitat generacional marquen el començament de moltes coses.
A Excalibur, en companyia de 170 nens com jo (cine del cole en un dia de pluja), vaig veure un dels primer pits de dona a una pantalla de cinema.
I el cole era de capellans! :)
Allau ha dit…
Doncs jo era dels que somiava que em trobava en un mal tràngol i Lancelot (o similar) em venia a salvar. Erets tu, Deric?
nimue ha dit…
mecatxis! i jo que no he tingut somnis d'aquests! jo també sóc devota d'Ioan Gruffudd! ;)
Striper ha dit…
Doncs jo a la meva adoplecencia tenia somnis erotics amb una companya de feina de la meva mare , no era pas de kl'edat de la meva mare , pero una mica mes gran que jo.
Met ha dit…
A vegades no cal ni tornar a veure pel·lícules... de sobte la ment fa un flaix-back dels seus i et retrobes petit i innocent davant d'una imatge que ara entens que et va marcar.
Aleshores em dic; UAU!, hauria d'haver estudiat psicologia per entendre'm!!!!
neus ha dit…
perdona Deric però discrepo... ets molt guapo i estàs més que bé, è?
;*)
Deric ha dit…
GEMMINOLA, què curiós el teu somni, com podem esbrinar què hi havia dins de la bossa????

ÒSCAR, és cert, surt una escena en que està Lancelot i Ginebra al bosc despullats i a ella se li veu un pit i a ell el cul.

ALLAU, ves a saber... a vegades també tenia somnis que em torturaven i em lligaven en cordes, però ja són una altra història...

NIMUE, segur que sí, fes memòria!

STRIPER, caram, ja apuntaves maneres!

MET, cert. és curiosa la ment com ens retorna coses amagades.

ELUR!!!! M'he posat vermell!!!!
Anònim ha dit…
Quan tenia 13 i anava a la piscina amb el meu veí sempre mirava el seu sexe i em meravellava veure un sexe tan poblat de pel, mentre jo només tenia aquell borrisol de pubertat. Que podia fer, pensava aleshores!!! Res, en un any aquest tema va estar solucionat, però el de seguir mirant el sexe del meu veí va durar un temps més... I perquè m'agradava mirar això, pensava jo. No ho entenia.

Tampoc vaig entendre perque em va agradar tant en John Travolta en Fiebre del sábado noche i sobretot en aquella escena que surt en calçotets !!! I el germà petit de Bee Gees, que guapo era !!!

A mi em passava això, però després a classe les noies volien sortir amb mi i em feien petons i jo els hi feia a elles. Tot era tan nou en aquells 13 anys !!!
Belén ha dit…
Buen sueño, y bien lancelot!!!

;)

Besicos
Josep ( abans Anònim ) ha dit…
Jo vivia a la lluna de València .
Em vaig despertar tant tard ! Cada un té el seu aire , el seu vent , necessita el seu temps , suposo . No tinc records ni somnis propers als vostres .

El món de la meva infantesa i adolescència , en una família conservadora i tradicional , es va traduïr en mi en una desconexió casi total respecte l' evolució normal de l' adolescent .

Encara en pago les conseqüències . Per això , dins de la meva famñilia , he acabat sent el raro , el rebel , el "desclassat" , d' un mutisme casi total , sense diàleg .
Eli ha dit…
Tienes buen gusto Deric! yo también prefiero este Lancelot...:))
lisebe ha dit…
Doncs noi crec que l'actor que fa de Lancelot no es tant guapo ni musculós com sembla amb tant de ferro que porta..
I tú noi si que ho ets de guapo sense més.

Jo de joveneta somiava amb viatjar mon i renoi que m'he cansat de fer-ho, per treball.. que ara estic quieteta.. i viatjo poc i en tren que m'encanta!!! per cert no m'agrada conduir i quan era petita somiava que portava cotxes de tot tipus, i vaja si m'he cansat..

Petonets Deric
Funcionario's blog ha dit…
Creo que en la adolescencia hay dos sueños arquetípicos: el de los caballos (que más lo suelen tener las mujeres en su despertar sexual) y el de acabar desnudo en algún sitio.

Servidor era más de los segundos, de verme haciendo exámenes desnudo o yendo a algún sitio creyendo que me había vestido y no, allí estaba con todo colgando.

Ahora he descubierto que los caballos representan el deseo sexual reprimido y la desnudez la inseguridad paralizante. Y es cierto, yo era un inseguro del copón.

Lo de los abdominales y demás seguro que era tu autoimagen residual, cómo te gustaría verte. Al parecer, el cerebro consigue liberar tensiones a través de sueños (y, curiosamente, el mismo cerebro no sabe distinguir, como tú has dicho -consecuencias de tus sueños-, lo que es real de lo que no).

Para confirmar esto, decir que algunos de mis sueños últimamente son de carácter abierta y explícitamente sexual, así que ya te puedes imaginar qué tensión el cerebro libera.

Un saludo.
namaga ha dit…
Deric un petonet :-*
Jordi ha dit…
Ostres sembla que el teu subconscient t'estava enviant un missatge de això és el que vols.

Jo de petit solia tenir somnis on fugia de monstres sobretot del Frankenstein. El tema sexe l'obviava fins i tot en somnis fins mes tard on les noies van passar a ser nois. Quines coses!
Deric ha dit…
ANÒNIM 00:10 això de les piscines és un clàssic!

BELEN, verdad?

JOSEP (ABANS ANONIM) és preocupant com ens arriba a afectar la família però ser el raro no és dolent, és diferent i això els descol·loca.

ELI, jejeje

LISEBE, cert que porta molt ferro però hi ha una escena a la peli en que surt totalment despullat.

PETER, mai he tingut el somni de trobar-me despullat en públic... Lo del cavall ja veus que sí. Jejejeje allibera tensions, allibera, però millor en real!

NAMAGA!!! Petonàs!

JORDI, ara veig clar que m'enviava missatges. És curiós lo de Frankenstein...
bajoqueta ha dit…
Ara que vindrà Nadal, i si te portes bé, te regalarem un cavall i una espasa jajaja.

Osti, cada dia ens sorprens més :)