diumenge, 18 d’octubre de 2009

Moon



Sam Rockwell interpreta l’únic personatge d’aquesta estranaya i sorprenent pel·lícula amb moltes referències cinematogràfiques, sobretot a 2001, una odisea de l'espai.



El director Duncan Jones (el fill de David Bowie), amb un pressupost de baix i un càsting només d'un home, ofereix 97 minuts de una meditació sobre ètica de l'era espacial, la presència de clons, l'aïllament i les típiques corporacions espacials sense cap escrúpul...

Durant tres anys, l'astronauta miner de la Lluna, Sam Bell ha viscut i treballat sol dins una petita base espacial antisèptica. Les seves úniques comoditats són una mica d'esport, els missatges gravats de la seva dona, i un robot encarregat únicament del seu benestar nomenat Gertty (amb la veu original de Kevin Spacey) que té la cara d'Smile.

Però quan està a punt d'acabar els 3 anys de contracte, passa un fet inesperat: de cop i volta apareix a la base una persona que sembla misteriosament una versió millorada d'ell mateix. Què està passant? S'ha tornat paranoic o algú intenta que es torni boig?



Moon és una pel·lícula atípica de ciència-ficció, és un drama i un exercici de reflexió entorn a nosaltres mateixos, l'afany de superació i a falta d'escrúpuls de les empreses que només pensen a fer diners a costa de gent anónima.

És un film que, per estones, costa de passar i es pot fer lent quan la visiones, però és d'aquelles pel·lícules que es disfruta molt més quan ja fa hores o, fins i tot, dies que l'has vist i reflexiones sobre ella i t'adones que els premis guanyats són merescuts.

9 comentaris:

Nyc ha dit...

Con los tiempos que corren, una apuesta bastante arriesgada. No la he visto, pero después de leerte dan ganas de tomarse un tiempo para verla

Striper ha dit...

Sembla que esta molt be, pero a mi la ciencia ficcio no m crida gens.

XeXu ha dit...

Ja n'havia sentit parlar, va ser un èxit a Sitges, no? Sembla una bona proposta, i crec que de comercial no en té res.

lisebe ha dit...

Doncs Deric, sembla interesant, però abans aniré a veure "La cruda realidad", m'agradan més aquest tipus de pelis.
Per cert ahir vaig anar a veure Agora i bé no va estar malament però en pensava altre cosa.. ja saps relax total desconexió i demá tornar a começar!! F5

Petonetssssss

nimue ha dit...

jo tinc ganes de veure-la! :)

Joana ha dit...

Lorpresa de Festival de Sitges no?
Curiosa sí que ho sembla!

zel ha dit...

Vaja, gràcies per la recomanació!

Anònim ha dit...

La vaig veure ahir a la tarda i em va agradar molt . No us la perdeu perquè és a punt de caure de la cartellera gironina .
Quan una pel.lícula dura poc a Girona , senyal que val la pena anar-la a veure .
Cinemes Ocine , sessió única a les 4 de la tarda .

Bargalloneta ha dit...

A mi em va agradar força tot i que la ciència ficció no és un gènere que m'entusiasmi!
petonet