divendres, 2 d’octubre de 2009

El meu barri



Aquesta setmana me l'he passat a Barcelona aprofitant que encara tinc vacances i he començat les classes per, d'aquesta manera, no haver de fer tants viatges amb el cotxe Salt-Bellaterra-Salt i estalviar una mica de benzina i de peatges, i amb l'excusa de passejar la gossa, m'he donat unes bones voltes pel que havia estat el meu barri.



Ha canviat tant de quan jo hi vivia que està irreconeixible. Abans no m'hi agradava viure, el trobava un barri lleig, suburbial, massa allunyat del centre, massa allunyat de tot arreu. Quan anava a l'escola, després a la universitat o quedava amb els amics em tocava fer un llarg trajecte amb metro, que odiava.

Sortir a passejar pels voltants de casa era impensable, hi havia carrers sense asfaltar, solars plens de brutícia, voreres estretes i amb cotxes aparcats a sobre, poques botigues... això sí, dos cinemes de barri fantàstics on podia recuperar les pel·lícules d'estrena que em perdia i on anàvem els divendres o els dissabtes al vespre amb els entrepans del sopar que ens menjàvem en el descans entre les dues pel·lícules del programa doble. Allà vaig veure totes les de Bud Spencer i Terence Hill o les del James Bond o la saga completa d'Star Wars, fins i tot, els clàssics d'en Tarzàn.



Durant molt de temps desitjava viure en un altre barri i somiava en independitzar-me i llogar-me un piset a l'eixample o al casc antic però quan va sortir l'oportunitat no va ser a Barcelona i, sorprenentment pel barcelonauta que jo era, em vaig traslladar a Girona deixant enrere la meva estimada i enyorada ciutat.



Temps després el barri va començar a canviar: es van eixamplar voreres; es van plantar arbres; va aparèixer un parc enorme; una zona poliesportiva molt complerta; un centre d'oci amb gimnàs, bolera, restaurants i cinema; un gran hotel; un Corte inglés...

Ja no era aquella zona suburbial. Poc a poc es convertia en un lloc bonic, un lloc on és agradable viure, un lloc on no m'importaria tornar-hi si hagués de viure a Barcelona de nou.

13 comentaris:

Rita ha dit...

M'ha agradat molt aquest post, Deric!

La gent que viu fora de Barcelona, barcelonina o no, normalment despotrica de la ciutat, sistemàticament.

Tu has estat franc, no t'agradava abans, i tenies motius, però reconeixes els canvis i has canviat d'opinió i te'n felicito!
Petons!

Striper ha dit...

Bonic post jo vaig pasar una temporada per Barna en el meu cas San Andreu.

Ferran ha dit...

Si l'Hereu fa un Salt al món s'endurà una alegria, cosa que em sembla que deu necessitar molt ;)

Barcelona m'estressa, però està bé saber que hi ha zones de la ciutat on és agradable viure. Sóc "exbarceloní", jo, i francament, avui per avui només podria tornar-hi si fos a un lloc semblant al que descrius.

Deric ha dit...

RITA, jo mai he despotricat de Barcelona, és la meva ciutat i m'encanta i si no hi torno a viure és pels camins on et porta la vida.

STRIPER, això està molt a prop de Sant Andreu.

FERRAN, l'Hereu no té res a veure amb tot aquest canvi, ni tant sols el Clos, ja va començar abans. Crec que l'Hereu és el pitjor alcalde que ha tingut la ciutat en molts anys, tot el que es fa ara és herència d'abans.

EL POST NO VOL SER NI ÉS UN PAMFLET A FAVOR DE L'HEREU!!!!

És, simplement, un reconeixement i un homenatge al meu antic barri.

Júlia ha dit...

Tot canvia, molts racons es perden però també molts milloren i milloraran. Diiu González Ledesma que la ciutat és mare i filla, mare perquè la perds i filla perquè la veus canviar.

XeXu ha dit...

No és el lloc de Barcelona que jo triaria per viure, però moltes zones han estat arreglades i dóna gust passejar-se per molts indrets de la ciutat. A veure si encara t'ho repensaràs...

Met ha dit...

La famosa zona de Renfe-Meridiana és un dels exemples d'aquell Model Barcelona que fa gairebé 20 anys va posar la capital catalana al capdavant del disseny i del bon urbanisme. Dotar de centralitat el que era perifèria.

Tenim una ciutat que no ens l'acabem... llàstima que els seus dirigents no estiguin a l'alçada...

kyara ha dit...

Doncs, abans d'aquest estiu...jo diria que haguessim sigut casi veïns :P

Joana ha dit...

Allà on t'has criat sempre tira ! encara que fos com abans hi tindries un record entranyable!!!
Demà vindré a passejar per Salt a la fira del cistell!

Eva ha dit...

Això és un exemple que indica clarament que tot canvia... fins i tot nosaltres que sovint pensem que continuem sent els mateixos de sempre...
Una abraçada!!!

nimue ha dit...

uau! doncs sort que ha canviat per a bé! :))

bajoqueta ha dit...

Vaig venir a vore un pis a este barri, i abans de l'hora que havia quedat amb el de l'immobiliaria, vaig donar-hi una volta.

La veritat és que em va agradar alguna cosa que vaig vore.

Lo bo que té Barcelona és que foten 40.000 obres però transformen barris en llocs molt agradables :)

Cesc ha dit...

Ui doncs sí que ha canviat sí... jo vivia per la zona i deu n'hi do la diferència de llocs...