dissabte, 18 d’abril de 2009

Susan Boyle



Potser aquest nom no us dirà res però si els somnis tenen un nom, aquest és Susan Boyle!

Aquesta senyora de 47 anys es va presentar el passat 11 d'abril a l'edició d'enguany d'un concurs de televisió anomenat Britain's Got Talent (i que a Tele5 el van fer amb el cínic nom de "Tú sí que vales"). Doncs bé, aquesta senyora quan va sortir a l'escenari amb el seu pentinat impossible, les celles sense depilar i el seu vestit passat de moda, tothom se'n va enriure. Quan va acabar l'actuació no hi havia ningú en tot el plató de televisió que no tingués els pèls de punta.

Atenció a les paraules d'Amanda demanant disculpes.

La Susan, tota una lliçó la que ens ha donat! Caldrà estar atents a veure què fa en el concurs!

No sé que passa amb el youtube però no puc penjar el video directament, així que si el voleu veure haureu de clicar a sobre de la foto de la Susan.

Feu-ho, no us en penedireu i sobretot confesseu el que heu sentit en veure-la. A mi se m'han posat els pèls de punta i he acabat amb els ulls plens de llàgrimes... serà que estic sensible.

Susan, if you read this, I love you!

20 comentaris:

Ferran ha dit...

No sé, Deric... jo és que no em crec res de res, d'aquests programes de televisió. Hem de suposar que això no està preparat? A més, potser mm'equivoco però... aquest no és el mateix programa on van descobrir un cantant, també amb una veu extraordinària, que fins aquell moment treballava com a lampista -o alguna història semblant-?

No ho sé... jo és que no em crec res de res, d'aquests programes de televisió. M'agradaria pensar que aquestes històries són tan certes com les pinten... però em costa.

Bon cap de setmana. I ei, ànims!

XeXu ha dit...

Doncs sigui real o sigui com diu en Ferran, jo m'he emocionat. Entre la seva veu, les ganes que hi posa, la cridòria del públic i les cares dels crítics, et queda una sensació de fluixera... algú que s'està posant en ridícul, que gairebé es riuen d'ella... i fa emmudir tothom per passar a un gran esclat. La veritat és que la sensació que transmet és increïble.

No sóc seguidor de programes d'aquests, mira, me n'he emportat una bona sensació.

Striper ha dit...

Ganes i posa aquesta senyora..

elur ha dit...

Aquesta dona té una veu increïble, preciosa. I sí, ha deixat a tothom de pasta de moniato. Molt ben fet Susan!
M'ha fet emocionar de debó.
El que jo em pregunto és què hauria passat si enlloc de tenir l'aspecte que té, si fos una donassa ben plantada i que fes girar, amb la mateixa veu i la mateixa actitut, si hauria passat el mateix...

Si com diu en Ferran tot plegat és teatre, realment són molt bons actors, eh? per guanyar l'òscar sense haver de passar per la cerimònia.

Un petó, Deric!

Deric ha dit...

FERRAN, efectivament d'aquests programes (si més no els que fan a Tele5 i A3) no ens podem creure res de res, però la cara que posen els del jurat no és fingida, és impossible que siguin tan bons actors. Jo crec que sí és cert, no és comèdia, en aquest cas. I sí, en el mateix programa fa 2 anys va passar una cosa semblant amb un venedor de telèfons i ara és un tenor que canta òpera, va aconseguir el seu somni.

XEXU, això és el millor: les cares de burletes de tothom i el que passa quan comença a cantar! Per cert, jo tampoc segueixo aquests programes (de fet cap), però ho vaig descobrir navegant per internet i ho he volgut compartir.

STRIPER, ganes i alguna cosa més.

ELUR, no sé si hauria passat el mateix, potser no, d'aquí la importància d'aquest vídeo.

Marta ha dit...

Deric
jo vaig veure el video a traves de un amic del face.
I et puc dir el ateix que li vaig comentar a ell: d'entrada va ser prejutjada per el seu aspecte, passat de moda, carrinclo i fent tufillo de "tieta"....pro per deu en el moment que comença a cantar, dona una lliço a tots.
Si buscan un nou talent, ja no cal que continuin buscan, es sensillament genial!!!!.

molts de petonets, sempre.

nimue ha dit...

em passa com al Ferran, que desconfie una miqueta... Dos vegades el mateix cas? és que és calcat! De totes maneres, canta molt bé, això és cert...

Rita ha dit...

Una veu preciosa, que emociona, però encara m'has emocionat més tu, amb la teva emoció, deric... :-)

Júlia ha dit...

Jo també sóc escèptica, cínica i agnòstica, en aquest tipus de concursos es fan molts càstings abans, per tant ja sabien què faria la senyora, i sé molts casos de la tele en els quals ens han fet passar bou per bèstia grossa. Em temo que han trobat el filó de la 'síndrome de l'aneguet lleig', conte que sempre emociona.

Que la senyora canta bé i que és una curiositat, ningú no ho nega. Ara bé, que al darrera no hi hagi una mica de muntatge i força teiatru, doncs... no és el primer cas, fa poc vaig veure un altre cas semblant amb un cantant d'òpera.

Segur que les audiències del programa han pujat de forma exponencial.

kweilan ha dit...

He vist el video des del bloc Des del meu mar, i la veu és molt bonica però em sembla que potser estava una mica preparat, desconfio de la tele i d'aquests programes que et venen el que volen.

Guspira ha dit...

Jo és que sóc molt innocent (per no dir una altra cosa) i m'ho crec tot.. Efectivament, la cara que posen els del jurat és per emmarcar!
I com diu aquella dita "les aparences enganyen". Aquesta dona guapeta guapeta no ho és, però té veu d'àngel!

bajoqueta ha dit...

Havia vist ja la seua actuació l'altre dia a les notícies. No sé si és cert o no, però emociona i sobretot perquè en cap moment se la veu dubtar. Una persona segura de si mateixa, que potser no havia tingut mai una oportunitat de demostrar lo bé que cantava. La seua humilitat se veu quan marxa a l'acabar de cantar... l'han de fer tornar, ja que ella no havia vist lo bé que ho havia fet.
A mi no m'agrada gens jutjar a la gent a simple vista, ni per a bé ni per a malament, i he tingut greus baralles per culpa d'això. Però és un valor que crec que tinc i que no vull perdre :)

Jordi ha dit...

No se si es suggestió o per sensibilitat extrema amb qui és un diamant en brut i de cop comença a brillar però el video m'ha emocionat de sobremanera.
Deixeble com soc d'una supericialitat aparent d'emocions contingudes em trec el barret i el que faci falta davant de Susan Boyle i de totes les persones que no han demostrat encara el seu talent, muntatge o no, la beui la persona existeixen. Endavant!!!

Deric ha dit...

MARTA, també ho crec

NIMUE, sí que és el mateix cas, però jo em quedo amb les expressions de les cares: no menteixen.

RITA, gràcies

JÚLIA, hem vist tantes coses a la tele que ja no ens creiem res, és cert, però què bonic és somiar...

KWEILAN, et dic el mateix que abans.

GUSPIRA, potser jo sóc com tu...

BAJOQUETA, tu ho has dit: potser no és cert però emociona una passada! No ho perdis!

JORDI, som sensibles, això és el que passa.

Montse/Arare ha dit...

ostres Deric, vam coincidir, eh? :) jo tmbé em vaig emocionar, però podria ser un muntatge, si! Malgrat tot, mi també deixeu-me somniar una miqueta :D

Funcionario's blog ha dit...

Bueno, Deric, a mí me pasó lo mismo. Se me cayeron las lágrimas, por la lección tan grande que da contra el mundo de las apariencias.

Lo más gracioso es verla en una entrevista diciendo que "Nunca me han besado, ni siquiera en la mejilla". Lo comentaba con una amiga el otro día, y le dije "Oye, ¿le mandamos un mail -sí, nos estamos modernizando, porque antes hubiese dicho "una carta"- y le decimos que se venga a España?"

Y ella: "Jajajaja. Sí, que los españoles somos muy besucones".

Sobre lo del vídeo, se ve que lo han capado. Si lo quieres, hay una versión con subtítulos en castellano por aquí que sí se puede insertar.

Si te apetece, puedes bajarte el original (con el Download Helper del Firefox) y hacer tú mismo los subtítulos en catalán (a partir del original o de este en castellano).

Sobre el libro, gracias por la recomendación, pero yo ahora ando con "Dinjie i la petita modista xinesa" (sí, en catalán) y con "Ensayo sobre la ceguera".

Un saludo.

Josep Lluís ha dit...

Anava a dir exactament el mateix que en Ferran. Em sembla massa casualitat un segon descobriment d’aquest tipus. Van forçar molt la màquina per crear un ambient negatiu que en escoltar-la va canviar radicalment. Creus que ells no l’escoltaven per primer cop.

Ho sento, però per mi és un muntatge en tota regla.

Met ha dit...

Podria ser un muntatge, sí. L'any passat ja van donar la campanada amb en Paul cantant el Nessum Dorma.

Si és un muntatge, un 10 per haver fet un espectacle televisiu que ha enganxat milions de persones arreu.
Si tot és cert, estic content que el somni d'aquesta dona s'hagi fet realitat. I espero que la vida no li canviï a pitjor...

a10!

merike ha dit...

This happened as I was in BCN, we saw it on TV. Beautiful and touching. A real woman and no Sarah Brightman. Adorable. Fantastic. I remember last year and Nessun dorma.. since then the guy already gave a concert in Helsinki so we can probably be waiting for her, too...

TV, yes, I miss TV 3 and 33 - Polonia and Crakowia. Wish I could see them in my TV, maybe in the net...

menta fresca ha dit...

hola,
coi de Marta amb lo de fent tufillo a tieta! jo sóc tieta!!!!!! snif, snif i no tinc aquesta veu!!
Sigui veritat o mentida aquest video, també se m'han posat els pels de punta al començar a sentirla cantar.
Gràcies per compartir-ho.