divendres, 28 de novembre de 2008

Enyorant Friends

L’altre dia, mentre feia un dels múltiples viatges Salt-Bellaterra-Salt, pensava que en arribar a casa m’estiraria al sofà a veure la tele però no sabia què feien i posar-me a fer zàpping m’emprenya molt.

M’agradaria que hi hagués alguna sèrie que m’enganxés com ho va fer el seu dia Friends o Will & Grace i les vaig trobar a faltar molt.

No em perdia cap capítol de Friends al Plus, totes les temporades complertes, fins i tot em van fer plorar amb el capítol final. Després vaig recuperar la sèrie completa a Cuatro, fins que ja vaig començar a cansar-me de veure capítols repetits fins a la sacietat i la vaig abandonar. Però aquest abandonament no va significar en cap cas que em deixés d’agradar i que no l'enyori.



Una altra sèrie que no em perdia mai era Will & Grace tot i al maltractament que li va infringir La2 (emetia els capítols desordenats i no respectava els horaris). M’ho passava molt bé amb en Will, tot seriós però amb un punt de reinona, i la seva amiga Grace, la típica amiga de gais que no s’atreveix a viure la seva pròpia vida o en Jake, tendre tot i la seva esbojarrada vida, o la Karen, milionària excèntrica on les hi hagi, potser el personatge més divertit de tots, fins i tot la Rosario, la criada mexicana inculta però la més centrada i coherent de tots els personatges.

Potser és que ja no es fan sèries com aquestes o potser és que jo no les sé trobar.

dijous, 27 de novembre de 2008

SALT endavant.



Us convido a tots a la presentació del documental "SALT endavant. Les il·lusions que amaga la vida quotidiana". Un documental sobre la vida i les inquietuds de tot un poble que lluita per sobreviure.

Per més informació cliqueu sobre el cartell.

dimarts, 25 de novembre de 2008

Dia Internacional contra la violència



Anava a posar el següent títol al post "25 de novembre, dia internacional contra la violència de genere" o amb les seves variants "violència de gènere"; "violència contra les dones"; o "violència masclista", però finalment he decidit escurçar-ho perquè crec que ha de ser un dia en contra de tota classe de violència d'aquest tipus.

No solament contra les dones es practica la violència domèstica, sinó també contra els nens que pateixen veure com els seus pares s'estomaquen o també dins d'una parella homosexual o també una dona que maltracta el seu marit (que hi ha però no es denuncien per vergonya).

Totes aquestes violències provocades perquè un o una indesitjable es creu superior o poseedor/-a d'una altra persona, són denunciables i hem de lluitar en contra.



Per tot això: "25 de novembre dia internacional contra la violència i els maltractaments"

diumenge, 23 de novembre de 2008

Guerra

Star Wars?



o

Trash Wars?


Paperera de Florència. Photos by F. Mayol

Home, dona o trans?



Llegia una entrevista a Antonia Sanjuan en la que se li preguntava per enèsima vegada la seva identitat sexual.

Quan la vaig veure a la pel·lícula de Pedro Almodóvar, "Todo sobre mi madre", em vaig creure perfectament el seu personatge de transsexual i, com jo, molta gent, fins el punt que el personatge es va menjar a l'actriu identificant-la totalment amb ell. No sé si això li ha fet més mal que bé, però en tot cas la va catapultar a la fama. Merescudament perquè la seva interpretació va ser magnífica.

No obstant, a cada entrevista que li fan li han de preguntar si és transsexual? No cal. Què importa si va néixer nen o nena, sigui com sigui ara és una dona i, per tant, no cal preguntar-li més, ja es veu: és dona i prou.

dissabte, 22 de novembre de 2008

Ja ve Nadal?


Regal que em va fer en Jordi C el cap d'any 2008. Photo by F.Mayol ©

No sé si sóc jo que no estic preparat encara pel Nadal o és la gent que s'ha tornat boja o és el comerç que ja no sap què fer per vendre més però cada any el Nadal arriba més aviat.

No sé si us heu fixat que hi ha campanar d'esglésies que ja no treuen l'estrella de Nadal en tot l'any però aviat veurem botigues i carrers amb il·luminació de Nadal en ple mes d'agost!

Fa exactament 2 caps de setmana estàvem passejant per Sant Feliu de Guixols quan, de sobte, vam patir una visió esgarrifosa: a la porta d'un restaurant de categoria hi havia un arbre de Nadal amb les seves boles, cintes, ninotets, estrelles i llumetes encès!!!! Fa 2 caps de setmana!!! Era 1 de novembre!!!!

No estem fent un gra massa? A mi ja m'agraden els carrers il·luminats i les aparadors de les botigues amb arbres, decoració i tot això, però m'agrada veure-ho dos setmanes abans de Nadal, no dos mesos abans. Ara només falta que pels carrers ja ens posin el fil musical amb les típiques i espantoses nadales.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Pla dels Socs

Salt és un poble que no té atractius turístics ni és especialment bell. Va créixer a recés de la capital, Girona, i de les fàbriques tèxtils situades al costat de la sèquia, i als anys seixanta del segle XX va patir els efectes d’una especulació urbanística devastadora. Però tot i això encara podem trobar racons màgics on sentir-se a gust i d’altres fascinants on descobrir històries amagades.

Un d’aquests racons és el Pla dels Socs. Bé. No és ben bé un racó perquè és força gran però sí que té una certa màgia, sobretot pels elements que l’integren.

Escultures d'Adam i Eva


El Pla dels Socs el podem trobar al parc de les Deveses, al costat mateix de la riba del Ter. És una explanada on poder anar a passejar, a descansar o a estar una estona envoltat de natura. Allà tens gespa on estirar-te al sol calent de l’hivern i arbres que fan una ombra ben agradable a l’estiu. Però també hi ha la Font del Paradís amb el seu molí i les escultures d'Adam i Eva, fet tot per l’artista saltenc Lluís Mateu. Que no se m’enfadi en Lluís però, per mi, aquestes llúdrigues sempre m’han semblat dones d’aigua. He preferit veure-les així per recordar la llegenda de Salt i el riu i perquè li donen una mica més de misteri. I sí, és que a Salt també hi ha una llegenda, la del Fill de la Muntanya i la nímfa Mifigínia.

Llegenda de Salt


El Fill de la Muntanya i Mifigínia es van trobar un dia al costat d’un llac i només veure’s es van enamorar però el Fill del Tro, que també estava enamorat de la nímfa es va enfrontar al Fill de la Muntanya però va perdre i morir i el seu pare, el Tro, com a venjança, va fer engolir la nímfa pel llac, llavors, el Fill de la Muntanya, desesperat per haver perdut la seva estimada, es va llençar a les aigües del llac. L’endemà, la Muntanya, ben trista per la mor del seu fill, va voler que els enamorats estiguessin per sempre més junts i que res ni ningú tornés a pertorbar les aigües del llac i per això el va assecar i es va formar una gran plana on va créixer un poble petitó anomenat Salt en memòria del salt que va fer el Fill de la Muntanya per tirar-se a les aigües del llac i allà on reposaven els cossos dels enamorats, al bell mig del Pla dels Socs, va aparèixer una font, la Font del Paradís.

Font del Paradís


La llegenda té altres variants però aquestes, ja són una altra història.

dijous, 6 de novembre de 2008

Serrallonga


Fa uns anys, just acabada la dictadura, totes les pel·lícules i llibres que es feien a Catalunya tractaven de la guerra civil i les seves conseqüències. En part era lògic després de 40 anys de repressió en els que només hi havia una història "oficial".

Afortunadament això ha canviat i se'n fan productes que retracten altres èpoques de la història de Catalunya igual o més interessants i apassionants que aquells anys. Ho vam començar a veure, potser, amb la trilogia d'Albert Salvadó "Jaume I el conqueridor", una molt bona aproximació a aquest nostre rei. O amb "1714" també d'en Salvadó. Altres exemples són, naturalment, "L'església del mar", "La clau Gaudí", "Intrigues de palau" de Maria Carme Roca, "El pont dels jueus" d'en Gironell o el seu darrer llibre "La venjança del bandoler".



Però si ens adonem, el 99% són novel·les o llibres d'assaig. Què ha passat amb el cinema català? És gairebé inexistent i les pel·lícules que se'n fan pràcticament no hi ha cap d'època o històrica (si més no, de més enllà del segle XIX), bàsicament pels elevats costos que comporta realitzar-les.

Per això està bé que d'una vegada per totes, posem la nostra història al lloc que el correspon fent productes de qualitat pel gran públic i que donin a conèixer a tot el món que hem sigut un gran poble que va conquerir mig Mediterrani. Que és indignant que la gent sàpiga que l'Obama és el 44è president dels Estats Units però que ningú a fora de Catalunya sàpiga que Montilla és el president 128è de la Generalitat de Catalunya.



"Serrallonga", la mini sèrie que ha estrenat avui TV3, és un reflex d'això que dic. M'ha semblat una pel·lícula molt ben feta, amb una ambientació acurada, escenaris realistes, una molt bona adaptació amb un guió sòlid i àgil (una feina excel·lent d'un dels millors guionistes que tenim al nostre país, Manel Bonany) i unes interpretacions correctes.

Espero que aquest només sigui l'inici de molts més projectes semblants. Jo dono una idea per un proper: els almogàvers.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Un home a les fosques


Imatge Edicions 62

L’acció d’Un Home a les Fosques passa en una sola nit quan un crític literari, August Brill, de 72 anys, comença a inventar-se una història per ocupar les llargues hores d’insomni i així no caure en la nostàlgia dels records del passat (la mort de la seva dona, la tristesa de la seva filla o el dolor de la seva néta per l’assassinat de la seva parella a l’Iraq).

En aquesta història inventada Auster reflexiona sobre la crueltat i l’estupidesa de la guerra, i el suïcidi. En ella, els Estats Units estan essent devastats per una guerra civil en la que uns estats s’independitzen de la Unió i un home (arrencat de la seva realitat i portat a aquest univers paral·lel en guerra) ha d’infiltrar-se en les línies enemigues per assassinar el que creuen culpable de la guerra: l’home que ha inventat la història.

Brill vol convertir en realitat aquesta història inventada fent que el personatge principal l’assassini a ell, és a dir, l’ajudi a suïcidar-se. Llavors amb un gir de la història, Auster s’endinsa de ple en l’univers d’aquest avi, del dolor que té per la pèrdua de la seva dona i dels errors del passat que intenta esmorteir explicant-li a la seva néta i, d’aquesta manera ajudar-la a ella també a superar el sentiment de culpa que té per la mort del seu xicot.

És una bona novel·la que es llegeix d’una tirada, sobretot a partir del moment en que avi i néta comencen a parlar i es fa una reflexió sobre la tristesa, l’estupidesa humana, la societat actual i l’absurditat de la guerra, recuperant l’Auster més íntim, amb més sentiment, aquell Auster que ens deixava el cos trasbalsat pel pessimisme dels seus personatges.

Un home a les fosques


Imatge Edicions 62

L’acció d’Un Home a les Fosques passa en una sola nit quan un crític literari, August Brill, de 72 anys, comença a inventar-se una història per ocupar les llargues hores d’insomni i així no caure en la nostàlgia dels records del passat (la mort de la seva dona, la tristesa de la seva filla o el dolor de la seva néta per l’assassinat de la seva parella a l’Iraq).

En aquesta història inventada Auster reflexiona sobre la crueltat i l’estupidesa de la guerra, i el suïcidi. En ella, els Estats Units estan essent devastats per una guerra civil en la que uns estats s’independitzen de la Unió i un home (arrencat de la seva realitat i portat a aquest univers paral·lel en guerra) ha d’infiltrar-se en les línies enemigues per assassinar el que creuen culpable de la guerra: l’home que ha inventat la història.

Brill vol convertir en realitat aquesta història inventada fent que el personatge principal l’assassini a ell, és a dir, l’ajudi a suïcidar-se. Llavors amb un gir de la història, Auster s’endinsa de ple en l’univers d’aquest avi, del dolor que té per la pèrdua de la seva dona i dels errors del passat que intenta esmorteir explicant-li a la seva néta i, d’aquesta manera ajudar-la a ella també a superar el sentiment de culpa que té per la mort del seu xicot.

És una bona novel·la que es llegeix d’una tirada, sobretot a partir del moment en que avi i néta comencen a parlar i es fa una reflexió sobre la tristesa, l’estupidesa humana, la societat actual i l’absurditat de la guerra, recuperant l’Auster més íntim, amb més sentiment, aquell Auster que ens deixava el cos trasbalsat pel pessimisme dels seus personatges.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Tal dia com avui

Fa 4 anys, vaig començar una boja i desconeguda aventura i em vaig endinsar per primer cop en el món dels blogs. Ja no em vaig poder alliberar mai més.

El primer post que vaig penjar en aquell altre servidor, es titulava "Girona ha estat de Fires" i reproduia un text escrit en una cafeteria mentre esperava que em vinguessin a buscar.

Ha plogut molt des de llavors i m'han passat tantes i tantes coses que s'han vist reflectides en el blog, tota una vida de 4 anys. I espero que continúi per molt més temps. Encara ha de ploure molt al món.