diumenge, 14 de setembre de 2008

Istanbul

Demà a la tarda tindré aquesta visió de la ciutat de Barcelona:



i poques hores després, al vespre, tindré aquesta altra visió:



Finalment han arribat les vacances i l'esperat viatge. Estarem quinze dies visitant paisatges tan fantàstics com aquest:



i gaudint de la natura, els monuments i la gent de Turquia.

Vull comprovar de primera mà si el que vaig llegir al llibre d'Orhan Pamuk i el que explicava de la melangia que desprenen els carrers d'Istanbul és cert o no.

Intentaré escriure o penjar alguna foto aquests dies però ja sabeu que quan un està de vacances no té gaire temps per dedicar-se als blogs, de totes maneres prometo fer un esforç, si més no durant els dies que estigui a la capital, després quan ens endinsem a l'interior del país potser em serà una mica més difícil. No ho sé, quan m'hi trobi ho veuré.

Fins aviat!

dissabte, 13 de setembre de 2008

Dietari 88


(Foto: Santa Maria de la Croce, Florència 2008. Autor: Frederic Mayol ®)

Moltes paraules no indiquen saviesa.

Tales de Milet

dijous, 11 de setembre de 2008

Catalunya - 11 de setembre



What's Catalunya? Here


Post agafat "prestat" d'en Ferran

Dietari 87


(Foto: Wookie. Autor: Frederic Mayol®)

Qui prescindeix d'un bon amic és com si prescindís de la seva pròpia vida.

Sófocles

dimarts, 9 de setembre de 2008

Dietari 86


(Foto: Nit, agost 2007. Autor: Frederic Mayol ®)

El gos, company fidel que instintament coneix els amics i descobreix els traïdors.

Agripa d'Aubigné

divendres, 5 de setembre de 2008

Istanbul. Ciutat i records



"Istanbul. Ciutat i records" Orhan Pamuk no és un llibre de lectura fàcil. A mig camí entre l'autobiografia novel·lada i l'assaig, ens parla, com bé diu el subtítol, dels records que té Orhan de la seva infància de nen ric en una Istanbul fins a que decideix ser escriptor quan el camí de la pintura li tanca les portes.

Però també parla de la ciutat que el va veure créixer i que ell veu transformar-se, viure, ser trista, alegre, melancòlica, sensible, dura. Una ciutat, cruïlla de tot i de res, que busca el seu lloc al món, que intenta saber si és a occident o a orient. Una ciutat que vol oblidar-se del passat però el vol conservar. Una ciutat que vol ser laica però necessita la religió. Una ciutat tradicional i moderna. Una ciutat plena de contradiccions que no sap on és ni on va ni què vol ser. Una ciutat que va ser la capital del món antic i ara li costa adaptar-se al món que l'envolta.



Pamuk ens dóna la seva visió personal, mitjançant els seus records, de la ciutat d'on mai ha volgut marxar. Ell, com la ciutat, busca el seu lloc dins d'una família benestant moderna i laica, també el busca dins de la societat, ho fa amb la pintura, amb l'arquitectura. És un nen dòcil que es convertirà en un jove rebel que es mira la ciutat on viu amb desesperança, amb tristor, amb la melancolia que impregna els carrers grisos, les mansions de fusta cremades, el Bòsfor sempre present que, de vegades, es converteix en un pont i d'altres en una frontera insalvable. Orhan converteix Istanbul en un reflex seu, en una ciutat feta a mida seva, per això confessa que el destí de la ciutat és també el seu destí.



No obstant també ens la descobreix amb la visió dels escriptors, viatgers i artistes occidentals de totes les èpoques que hi van viatjar o viure en un moment de les seves vides i van escriure sobre la ciutat. I amb els personatges turcs i els esdeveniments històrics que han fet d'Istanbul el que és en l'actualitat.

Amb tot, el llibre deixa un regust de melancolia i el desig de, un dia, passejar pels seus carrers empedrats, costeruts, grisos i plens de velles cases de fusta, amb la presència eterna del mar, del Bòsfor.

Istanbul. Ciutat i records



"Istanbul. Ciutat i records" Orhan Pamuk no és un llibre de lectura fàcil. A mig camí entre l'autobiografia novel·lada i l'assaig, ens parla, com bé diu el subtítol, dels records que té Orhan de la seva infància de nen ric en una Istanbul fins a que decideix ser escriptor quan el camí de la pintura li tanca les portes.

Però també parla de la ciutat que el va veure créixer i que ell veu transformar-se, viure, ser trista, alegre, melancòlica, sensible, dura. Una ciutat, cruïlla de tot i de res, que busca el seu lloc al món, que intenta saber si és a occident o a orient. Una ciutat que vol oblidar-se del passat però el vol conservar. Una ciutat que vol ser laica però necessita la religió. Una ciutat tradicional i moderna. Una ciutat plena de contradiccions que no sap on és ni on va ni què vol ser. Una ciutat que va ser la capital del món antic i ara li costa adaptar-se al món que l'envolta.



Pamuk ens dóna la seva visió personal, mitjançant els seus records, de la ciutat d'on mai ha volgut marxar. Ell, com la ciutat, busca el seu lloc dins d'una família benestant moderna i laica, també el busca dins de la societat, ho fa amb la pintura, amb l'arquitectura. És un nen dòcil que es convertirà en un jove rebel que es mira la ciutat on viu amb desesperança, amb tristor, amb la melancolia que impregna els carrers grisos, les mansions de fusta cremades, el Bòsfor sempre present que, de vegades, es converteix en un pont i d'altres en una frontera insalvable. Orhan converteix Istanbul en un reflex seu, en una ciutat feta a mida seva, per això confessa que el destí de la ciutat és també el seu destí.



No obstant també ens la descobreix amb la visió dels escriptors, viatgers i artistes occidentals de totes les èpoques que hi van viatjar o viure en un moment de les seves vides i van escriure sobre la ciutat. I amb els personatges turcs i els esdeveniments històrics que han fet d'Istanbul el que és en l'actualitat.

Amb tot, el llibre deixa un regust de melancolia i el desig de, un dia, passejar pels seus carrers empedrats, costeruts, grisos i plens de velles cases de fusta, amb la presència eterna del mar, del Bòsfor.


dimecres, 3 de setembre de 2008

Mamma Mia! The Movie



- Take a Chance on Me, Fernando.
- No hay a quien Culpar, Chiquitita.
- I do, I do, I do, I do, I do
- Estoy soñando. Super Truper.
- Voulez-vous.
- Does your Mother Know?

Més sobre Mamma Mia? Clica sobre el cartel!!!

dimarts, 2 de setembre de 2008

La resposta d'Endesa



Copio aquí la resposta facilitada per Fecsa-Endesa a la meva reclamació:

"Benvolgut client:

Es posible que la distorsió de consum realiztat respecte a consum facturat tingui a veure amb un posible error en la presa de lectura per part del nostre tècnic. Per saber de cert si la factura F****N****** es correcta ens hauria de fer arribar la lectura del seu comptador.

L'impost sobre lélectricitat és l'actualització de l'antic impost sobre mineria i carbó. Es tracta d'un impost previ a l'ingrés d'Espanya a l' U.E., i forma part dels termes de facturació a aplicar segons "REAL DECRETO 1955/2000, DE 1 DE DICIEMBRE, POR EL QUE SE REGULAN LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN, SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTOS DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA".
L' I.V.A. del 16% s'ha d'aplicar sobre la suma del total dels termes de facturació."

Total que paga i calla!