dimecres, 30 d’abril de 2008

De Sant Jordi i de venedors



El dia de Sant Jordi vaig arribar a la nit realment esgotat i amb sentiments contradictoris.

Per una banda l'esmorzar a la Generalitat va ser molt agradable (potser el millor del dia), vaig fer alguna coneixença interessant, vaig retrobar-me amb un amic i em vaig fer veure, que això també va bé.

D'altra banda, la signatura de llibres al matí no va anar tot el bé que hauria d'haver-ho fet: era matí i enlloc d'estar a la fira, era a la botiga i tot i que hi havia gent donant volts, es dedicaven més a llibres d'adults que per mainada. Això sí, vaig coneixer un escriptor, en Carles Sala, molt interessant.

A la tarda, a la Rambla, va ser diferent, m'ho vaig passar molt bé, com sempre, però penso que està molt mal muntat. L'any passat vaig pensar que potser era a causa de la llibreria on era signant, però aquest any, en una altre llibreria, ha passat el mateix: et porten a signar però van tan atabalats que gairebé no et fan cas; et posen darrera la parada, amb uns pocs llibres teus, un cartell que diu que signes; i ja està, ni una cadira, ni una mica de mostrari o una mica de visibilitat. Amb la qual cosa la gent no sap qui ets i et demanen llibres i et passes l'estona dient que tu estas allà només per signar els "teus" llibres i no per vendre d'altres. Això ho expliques un primer cop, un segon, un tercer... i al final acabes fent de venedor perquè ja coneixes la parada i saps on són els llibres. Menys cobrar, vaig fer de tot.

Amb tot, vaig acabar cansat, havent signat menys del que volia i amb un sentiment de decepció planant a l'aire. Sort que em van regalar el llibre i la rosa, vaig regalar el llibre, un cd i un roser, i vam anar a fer el tradicional sopar de Sant Jordi amb els amics i així vaig acabar el dia amb molt bon gust de boca.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Sant Jordi 2008

Un any més torna Sant Jordi, el meu segon Sant Jordi com a participant actiu de la festa. Fins fa tres anys, l'única relació que tenia amb la diada de Sant Jordi, era la d'anar a la fira de la Rambla, remanar entre les parades, comprar compulsivament llibres (per regalar i per mi) i una rosa i guadir de la festa.

Fa tres anys, Sant Jordi es va convertir també amb feina: em tocava organitzar la fira de llibres i flors i artesania del Salt. La qual cosa era (i és) una feinada que ningú que no s'hi hagi trobat, es pot imaginar, sobretot pels mal de caps que comporta.

L'any passat vaig gaudir del meu primer Sant Jordi (esperat i desitjat) com a autor signant llibres a la Rambla de Girona. Vaig passar-m'ho molt bé, en part també, per la bona companyia que tenia al costat, una esplèndida autora.


(Setmana del llibre en català 2007)
(jo sóc el més llunyà, el que es veu signant)

Aquest no tenia clar si podria gaudir de la festa com autor (doncs no he tret cap llibre nou) però sí que ho faré perquè ja tinc quatre compromisos literaris per Sant Jordi:

  • A 2/4 de 10 esmorzar al Departament de Cultura de la Generalitat a Girona.
  • A les 11, a la parada de la llibreria Compàs a la fira de Salt.
  • De 12 a 1, a botiga de l'Abacus de Girona.
  • De 2/4 de 6 a 7 de la tarda, a la parada de la llibreria Empúries a la Rambla de Girona.

Us convido a tots a visitar-me en qualsevol d'aquests llocs!

Si no sabeu quin llibre regalar, us en faig una recomanació:



I si no és aquest, feu una bona elecció que hi ha escriptors que es passen l'any escrivint i publicant encara que no surtin per la tele! Hem d'acabar amb la tirania dels mediàtics!

dilluns, 14 d’abril de 2008

Premi Dard 2008


Realment sorprès m'he quedat al rebre aquest premi Dard 2008 que porta la següent explicació:

"La I Entrega de Premis Dard 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

I més sorprès encara quan em prové de dos bloggaries als quals no visito amb freqüència i potser per això m'ha fet més il·lusió encara. Els hi agraeixo molt aquesta consideració cap a Un Salt al món, i per això vull dir qui són:

La seguretat en el nostre entorn, d'en Josep Lluís, i Cabaret de Paraules, de Adrennalyn.
Ja sé que hauria de seguir la cadena i proposar 5 premis però em costa molt de quedar-me només amb 5 candidats i, per tant, jo premio a tots els blogs que tinc enllaçats i als que visito i encara no he pogut enllaçar.

divendres, 4 d’abril de 2008

"10.000 BC": Depila'm, que vaig a la prehistoria!

10.000 B.C., que aquí no sé perquè van titular com simplement 10.000, com si no sabessim què significa el "a.c.". Ens tracten de tontos al traduir els títols de les pel·lícules? Vull pensar que no, encara que tot em demostra el contrari.

En fi, que jo volia dir que 10.000 és la pel·lícula més avorrida que he vist últimament (a excepció de No es país para viejos) però en aquest cas amb l'agravant que el guió no s'aguanta per enlloc i que és una còpia dolenta d'infitat de pel·lícules, totes barrejades, per donar com a resultat un poti-poti insuls del que no se salva ningú, ni els mamuts i encara menys aquella espantosaa veu en off que t'explica el que estas veient a la pantalla.

El protagonista d'aquest horror és un actor gairebé desconegut que es diu Steven Strait (l'hem vist a The Covenant, Stop Loss o Undiscovered) i que es limita a posar la mateixa cara durant els 90 minuts de la pel·lícula i que a més, coses del cinema, abans de fer 10.000 B.C., lluïa aquest aspecte net i natural...



i quan va fer 10.000, una pel·lícula que passa a la prehistòria, llueix aquest aspecte:



pentinat de perruqueria rastafari i... oh! Sorpresa! Una depilació de tors total!!!

De tot això podem deduïr, segons la Roland Emmerich, que a la prehistòria (part de juntar humans amb dinosaures, mamuts i piràmides ¿?), els homes eren tant presumits que es depilaven el pit.

Dedicat a Stripper:

La protagonista, Camille Belle, abans de passar per 10.000, i després.


Com es pot comprovar, la llegenda de la noia d'ulls blaus de la pel·lícula, són unes magnífiques i prehistòriques lentilles de color blau.