diumenge, 24 de febrer de 2008

Desconnexió



M'ha sortit la possibilitat de poder fer algun canvi a la meva vida laboral, un canvi que pot representar una millora força important i no puc desaprofitar-ho. Però per aconseguir-ho m'hi he de posar. Per això durant uns dies, no gaires, m'hi estaré una mica desconnectat d'aquest món virtual que tantes satisfaccions ens dóna.

Doncs això:

"temporalment fóra de servei, preguem restin a l'espera..."

dimarts, 19 de febrer de 2008

Recordo un temps...



Recordo un temps que el cel, de vegades, era ben gris. Els núvols es feien espessos, compactes, amenaçadors, es tenyien de totalitats grises, blanques i negres, i de cop i volta se sentia un fort estrèpit quan dos d'ells xocaven amb violència i feien saltar espurnes a causa de l'impacte... o potser era que s'estimaven tant els dos núvols que les espurnes eren de la seva passió. Fos com fos, ens arreceràvem a casa, ens posàvem darrera de la finestra i veiem aquesta lluita de violència o de passió, aliens, expectants, contents de ser a la llar mentre al bosc queia la pluja amb força alegrant els arbres, els rius i els llacs.
Recordo un temps que plovia…

dilluns, 18 de febrer de 2008

Dietari 80


"Creure en el sentit comú és la primera falta del sentit comú."
(Eugène O'Neil)

dilluns, 11 de febrer de 2008

Dietari 79



"El seny sense voluntat és tan inútil com la voluntat sense seny."

(Gustave Le Bon)

divendres, 8 de febrer de 2008

Premi blogaire

Arare m'ha atorgat aquest premi blogaire que s'ha inventat l'Eseya.
Gràcies, companya!






Les regles del premi són les següents:

-Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
-Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
-Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
-Exhibir aquestes regles.
Els cinc blocaires als quals atorgo el premi són els següents:


Isnel, la millor.

Nimue, premi a un blog lamentablement desaparegut i feliçment recuperat!!!

Júlia, una gran escriptora.

Joan, l'estació on tots volem anar a parar.

Giorgio, on és en Linux?

dimarts, 5 de febrer de 2008

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

A petició del blog Tens un racó dalt del món , és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.



Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari.



Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.

Aquest és el fragment que em correspon:



37. Aquella mena de pols, com esperits, que ballen contra el raig de llum que entra per la finestra; es quedaria hores mirant-se’ls, encantada, sense saber ben bé que fer-ne, del temps que l’espera.

dilluns, 4 de febrer de 2008

Mercè Rodoreda



Aquest 2008 es celebra l'any Rodoreda en motiu del centenari del seu naixement. Durant tot l'any s'han programat una sèrie d'actes i activitats amb el que serà un gran projecte cultural que inclourà la reedició de totes les seves obres, actes acadèmics, exposicions, rutes literàries, representacions teatral (com la versió de Benet i Jornet de la novel·la La Plaça del Diamant, anteriorment duta al cinema amb Sílvia Munt com a Colometa), produccions virtuals, audiovisuals, així com activitats educatives per infants.

I, com no, des del món dels blogs també ens hi volem sumar a aquest any Rodoreda: aquesta setmana trobareu un joc, proposat per en Jesús M. Tibau, que pot ser una manera divertida d'apropar-nos al món d'aquesta gran escriptora catalana.

Estigueu atents!

diumenge, 3 de febrer de 2008

Carnestoltes

Abans el Carnaval m'agradava molt, tot i que me'l feia a la meva manera, és a dir, em disfressava a casa, divertia a la meva familia i als amics i ja estava. Mai gosava sortir disfressat pel carrer: era (sóc) massa tímid.

Ara ja no em disfresso mai (o potser cada dia) i l'únic contacte que tinc amb les rues és per feina o com espectador si se m'acut anar a veure alguna (Roses, Platja d'Aro, Salt...).

No hi acabo d'entrar en aquesta festa. Imagino que deu ser divertit estar en una comparsa i recòrrer els carrers d'una vila mentre la gent et mira i gaudeix de la teva disfressa, però no va amb mi, ni això ni mirar-m'ho com a espectador, no em diverteix. Puc admirar les disfresses, les coreografies i les carrosses, però no ric ni em diverteixo com veig la gent que ho fa. Potser sóc un especímen rar... ja m'ho diuen.



Bé, alguna vegada sí que ric, i és que es veu cada cosa a les comparses... que penses: "com ha tingut el valor de posar-se així!"

Només una vegada vaig gaudir plenament d'aquestes rues i va ser perquè eren d'un estil totalment diferent, amb uns vestits que semblaven autèntics, ben treballats, ben buscats i, sobretot, les persones que els duien se'ls creien, és a dir, es ficaven dins del seu paper i deixaven la seva personalitat lluny per adoptar la de la disfressa. Va ser fa anys, a Venècia.

divendres, 1 de febrer de 2008

Quina poca vergonya!



Titular d’avui als diaris: "Els bisbes de la Conferència Episcopal demanen al vot per a qui no dialogui amb ETA".

Fins aquí podríem arribar! Tornem als temps de la inquisició? És que ara l’església entra en campanya? Cada cop més tenim una església catòlica més radical i integrista, enlloc d’avançar amb els temps, de modernitzar-se i tirar endavant, fan tot just el contrari: un retrocés brutal cap a la foscor de l’edat mitja. I per si no en tenien prou, ara entren de ple en la campanya electoral i amb la hipocresia de dir que "no suggerim el vot per cap partit polític concret". No? Segur? Tot això no fa tuf a PP?

Quina poca vergonya!

I a sobre tenen les penques de demanar "llibertat i respecte" per les seves opinions i que "tenen dret a denunciar i criticar les lleis que consideren injustes". Això seria totalment respectable si no fos perquè ells no ho posen en pràctica amb les persones que pensem de forma diferent a la seva. Perquè, qui són ells per negar amb qui em puc o no casar? Qui són ells per dir que la meva no és una família?

Que ho diguin als seus fidels i ens deixen als demés tranquils!