diumenge, 14 de desembre de 2008

Passejant per Venècia


Venècia. Dia 1. Photo by F.Mayol ©

Passar quatre dies a Venècia és com passar quatre dies en uns altres temps, quan en el món es vivia d'una forma diferent i més si tens la sort de poder gaudir d'ella amb pocs turistes, com ens va passar a nosaltres (el fred, la boira, l'aqua alta i els dies laborables van ajudar molt).

Aquesta era la tercera vegada que hi anava a Venècia i cada cop he trobat una ciutat diferent: Venècia és única però mai és igual. I cada cop em pregunto el mateix: què té Venècia? La resposta és clara: tot i res.

Res, perquè no és una ciutat amb museus, llocs d'oci, grans monuments, etc. I tot perquè en ella mateixa és un gran museu.

Però no era això el que m'interessava d'ella aquest cop, sinó viure-la, passejar pels seus carrers i "campi" i veure la vida quotidiana de la seva gent. I és clar, prendre quatre notes per un possible futur llibre.

Com es pot apreciar a la foto, la boira i el fred no ens han deixat en cap moment. Fa un fred humit molt intens que es fica dins dels óssos per no deixar-te en tot el dia, només anant-hi ben calçat i amb uns bons mitjons, pots fer-hi front. Crec que és més important l'abric dels peus que del cos perquè la humitat entra del terra moll per la sola de les sabates i puja lentament fins al cap. Jo hi anava bé calçat però també ben abrigat de cos, amb gorro, bufanda i guants i vaig aconseguir no passar gaire fred, només una miqueta, lo just.

La boira comença a envair la ciutat a primera hora de la tarda, ve de la llacuna i es fica pel gran canal i després pels altres "rio", carrers i "campi" i no et deixa veure ni tres passes per davant del teu nas. És perillós, sobretot pels carrerons estrets que acaben de sobte en un "rio". Això i el fet que es fa de nit molt aviat, cap a les 16:30 h, les hores de foscor són molt llargues. L'últim dia, però, la boira no ens va abandonar en cap moment des que vam sortir al carrer a les 8 del matí, suposo que ens volia acompanyar per fer l'aqua alta que hi havia com més atractiva.

23 comentaris:

Striper ha dit...

No estat mai a Venecia pero ara m'has fet venir ganes de anar.

Deric ha dit...

STRIPER, és una d'aquelles ciutats que s'ha de visitar al menys un cop a la vida!

nimue ha dit...

odie la boira i el fred i la humitat amb totes les meues ganes! Però Venècia és tan bonica...

Deric ha dit...

jejeje, Nimue, a mi em passa amb la humitat, el fred i la boira els trampejo com puc i els prefereixo als 40º de l'estiu.

Rita ha dit...

L'has definida molt bé, Deric, ho té tot i res. I segurament això és el que la fa tan i tan especial.
Bona crònica!

Giorgio Grappa ha dit...

Quina envejaaaaaaaaaa!

elur ha dit...

ooooooooh... quina envegeta!! cada dia que ha sotit per la tv Venècia inundada tenia ganes de calçar-me les catiüsques i anar-hi!

Deric ha dit...

Rita, sí, és especial i no sé dir per què.
Giorgio!!! jejeje
Elur, hauries necessitat alguna cosa més que unes catiusques!

Joana ha dit...

Ooooh! Venècia! Quins bons records . Jo hi vaig anar un novembre...però va fer sol i fred alhora.
Caminar pels carrers i el mercat del ponte de Rialto...tot un luxe!

estrip ha dit...

ja tinc ganes d'anar-hi!

Montse ha dit...

jo tinc ganes de tornar-hi! Però també tinc ganes de llegir el teu llibre :)

Ferran ha dit...

Només hi he estat de pas. Voldria conèixer-la però hauré d'esperar que arribi el moment addient.

Ja tarda!

Deric ha dit...

Joana, la boira emprenya però li dóna un encant que el sol no pot donar-li.

Deric ha dit...

Estrip, quan vulguis t'hi acompanyo!

Deric ha dit...

Montse, el problema és que abans de posar-m'hi a escriure aquest, n'he d'acabar ela segona aventura d'en Regor i un altre que tinc començat, però saps? aquest serà la 3ª aventura d'en Regor que tindrà lloc a Venècia i ja té títol!

Deric ha dit...

Ferran, de pas? com es pot estar de pas a Venècia si cal anar-hi expressament?

òscar ha dit...

vaja enveja que et tinc deric! :) l'he visitada dos cops i sempre a l'estiu. per tant, aquesta venècia emboirada i fosca la desconec és una altra de molt diferent a la meva venècia assolellada, farçida de turistes (com jo) i que t'obliga a esperar torn en cues per agafar una gòndola. m'encanta venècia, m'encanta itàlia! una abraçada!

megat ha dit...

your blog very beautiful and more info ,make me excited. Congratulation!!.I come again

jordicine ha dit...

Una ciutat preciosa. M'agradaria tornar-hi. Una abraçada.

Lansbury ha dit...

Sempre le volgut visitar fer una volteta amb gondola jajaj tipic si pero per algo es famosa Venecia, m'alegre que tot vaja be un bes una pregunta ¿hi havien adornos de nadal?

JosepArnau ha dit...

Quina enveja Deric!

Jo encara no hi he estat pero seguire els teus consells.

Salutacions des de Dublin i per si de cas, molt bones festes!

Kyara ha dit...

llegint m'han vingut ganes de posar-me dins del llit ben tapada fins el nas.

Muà

Deric ha dit...

Òscar, et recomano la Venècia d'hivern!

Megat, thaks! what international is my blog!

Jordicine, a mi també.

Lansbury, amb els preus de les góndoles hi pots pagar una nit d'hotel... amb això està dit què costa un passeig.

JosepArnau, segur que no feia tan fred com a Dublin. Bones festes a tu també.

Kyara, ben tapadeta.