diumenge, 28 de desembre de 2008

M'han regalat un lloro

El tió, que sempre està a l'aguait del que m'agrada o necessito, aquest any s'ha portat molt bé i com sap que ara viatjo molt i que conduir i parlar pel mòbil no està gens bé (que jo no ho faig, eh!), doncs m'ha cagat un Mans Lliures Parrot.



Ja tinc ganes de tenir-lo instal·lat al cotxe i estrenar-lo!

Bé, sí, ho confesso, la cagadeta del tió va donar més de si i hem va portar més cosetes: una cartera que em feia falta, calerons, una tauleta, i el que em va fer més gràcia de tot:


19 comentaris:

estrip ha dit...

així, allò de "Al loro! que no estamos tant mal!" resulta que era cert.
a mi m'ha cagat carbassa!

Deric ha dit...

carbassa, ESTRIP?

Cristina ha dit...

A mi no m´ha cagat res. Tot i no ser monàrquica m´hauré d´esperar fins a reis.

XeXu ha dit...

Uns donuts d'aquests ara m'entrarien la mar de bé! El meu tió no ha estat tan esplèndid (però no em queixo, eh?), però a casa som més de Reis.

Montse ha dit...

halaaaaaaaaaaa, que havia entès que t'havia cagat un lloro de veritat, dels que parlen!

hehehe, que tonta sóc!

hmmmmmmm, aquests donuts fan una bona pintaaaaaaaaaaa...

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el pensador ha dit...

Pel que sembla, amb això dels lloros també deu ser cosa d'estar a l'última. El nostre es diu "Charli", té el plomall de color verd, menja pipes, i molt em temo que d'instal·lar-lo al cotxe millor que ni ho provi ;-)

eudald ha dit...

mira que bé... el tió sap el què et convé i t'ho caga! No com a mi, que no és que no m'hagi fet il·lusió el meu regal estrella, que sembla que em vulgui fer mal! fa 20 anys potser m'hagués agafat amb més empenta això d'aprendre a pedalar amb un monocicle!

Striper ha dit...

Un donut bombon. Es que estas com un bombo?

kweilan ha dit...

Hola! Doncs jo també he pensat que t'havien regalat un lloro de veritat i com que de petita en tenia un, doncs he entrat al teu bloc en un atac de nostàlgia.

Ferran ha dit...

Jo he pensat en un lloro d'aquests que porten determinats elements a determinades platges, per exemple les de Barcelona, a l'estiu. Ja et veia amb el lloro sobre l'espatlla, passejant pel Lido venecià, haha...

PS: Celebro haver-me equivocat de lloro :-))

elur ha dit...

T'ha cagat el Lloooooooooooooooooooroooooooooooooooooooo?? ostres, ostres, ostres!!!! amb el que l'enyoro!!! ;P

un petó, llaminer!

òscar ha dit...

el lloro mola però els donuts ratllats molt més. tant que, normalment, no tinc espera i saltant-me tiós, entro directament al súper

Lansbury ha dit...

jajaj que chulo clar que quan parleu de cagaes del tiò...bo... jajaja mijor no pensar el que passa per el meu cap, jo estic encara com una xiqueta esperant els reis :D

menta fresca ha dit...

déu ni dó la quantitat de menjar que li has donat a aquest tió, eh xaval? guarda'l bé per l'any que bé i no el perdis de vista,, hehe

nimue ha dit...

com es nota que ets un bon xiquet i que el tens ben alimentat, el tió... ;)

jordicine ha dit...

Doncs quan he obert el 'reader' m'he cregut que era un lloro de veritat. Ja ja ja. Bon any.

Rita ha dit...

Quin Tió més generós! O és que has estat molt bon noi...

Jo no entenia res. Per la foto, ja veia que un lloro no era, però tampoc identificava l'instrument en qüestió... Bé, fora dubtes...
Bona sortida i millor entrada d'any 2009!
Petons!

estrip ha dit...

carbassa, i per reis ja espero el carbó!