dissabte, 19 de juliol de 2008

Fragments I

Es van despertar sobresaltats al parell d'hores d'haver-se ficat al llit. Els havia semblat sentir sorolls per la casa i es van pensar que l'Arístide havia tornat. Al passadís no es veia ningú i el silenci regnava de nou a la casa però n'estaven convençuts que la fressa havia estat real.

En David va sortir al passadís només vestit amb els boxers, va deixar anar un lacònic "hola" i es dirigí cap al saló principal mentre els altres s'esperaven a les habitacions. El saló era desert i ja anava a tornar pensant-se que no havia estat res més que els sons habituals d'una casa durant la nit quan un va sentir clarament com una cosa metàl·lica queia a terra seguit d'un renec en grec fet per una veu femenina.

Es va acostar a l'habitació d'on havia sortit el so: era un despatx de mobiliari sobri i antic presidit per una immensa taula de caoba plena de papers i un parell d'ordinadors portàtils. Darrera la taula una espectacular dona de mitjana edat remenava calaixos i papers amb evidents símptomes de nerviosisme. El David la va observar en silenci sense saber ben bé què fer ni què dir, era una dona molt guapa, elegant, sense gens ni mica de pinta de lladre però la seva actitut era força sospitosa. Va fer un pas cap a l'interior del despatx. Ella va aixecar el cap espantada i deixant anar un crit ofegat.

- Sento haver-vos despertat - va dir en un perfecte anglès - no volia fer soroll però he perdut una cosa que em fa molta falta.

Va incorporar-se bé per recuperar la compostura i es va mirar el David de dalt a baix que, després de la repassada que li va fer la dona i que el va fer sentir més despullat del que ja anava, només va encertar a dir:

- Perdoneu-me a mi, no volia espantar-la però ens pensàvem que estavem sols.

- No passa res. Per cert, no m'he presentat, sóc molt descortès. Sóc l'Helena, la dona de l'Arístide - es va apropar al David allargant-li la mà - ja m'havia dit que teniem convidats però en cap moment va fer referència a que fossin tan atractius... i que rondessin per la casa en vestits només amb calçotets.

El David es va posar ben vermell i s'hauria volgut fondre en aquell mateix moment. L'Helena, en veure el rubor del noi, es va posar a riure amb ganes.

- Perdoni un altre cop, és que havia sentit sorolls i he vingut a mirar que no passés res, ja vaig a avisar a l'Alexandre per dir-li que és aquí, i a vestir-me.

- Per mi no cal, estas perfecte així - i mentre li deixa això li va posar la mà al pit deixant-la allà més temps del necessari.

El David va esmunyir-se com va poder, no era cosa d'anar provocant la muller del seu amfitrió i alguna cosa li deia que allà estava passant alguna cosa no massa clara.

1 comentari:

Striper ha dit...

Nervioso i atabalada pero concient dels boxers.