De Sant Jordi i de venedors



El dia de Sant Jordi vaig arribar a la nit realment esgotat i amb sentiments contradictoris.

Per una banda l'esmorzar a la Generalitat va ser molt agradable (potser el millor del dia), vaig fer alguna coneixença interessant, vaig retrobar-me amb un amic i em vaig fer veure, que això també va bé.

D'altra banda, la signatura de llibres al matí no va anar tot el bé que hauria d'haver-ho fet: era matí i enlloc d'estar a la fira, era a la botiga i tot i que hi havia gent donant volts, es dedicaven més a llibres d'adults que per mainada. Això sí, vaig coneixer un escriptor, en Carles Sala, molt interessant.

A la tarda, a la Rambla, va ser diferent, m'ho vaig passar molt bé, com sempre, però penso que està molt mal muntat. L'any passat vaig pensar que potser era a causa de la llibreria on era signant, però aquest any, en una altre llibreria, ha passat el mateix: et porten a signar però van tan atabalats que gairebé no et fan cas; et posen darrera la parada, amb uns pocs llibres teus, un cartell que diu que signes; i ja està, ni una cadira, ni una mica de mostrari o una mica de visibilitat. Amb la qual cosa la gent no sap qui ets i et demanen llibres i et passes l'estona dient que tu estas allà només per signar els "teus" llibres i no per vendre d'altres. Això ho expliques un primer cop, un segon, un tercer... i al final acabes fent de venedor perquè ja coneixes la parada i saps on són els llibres. Menys cobrar, vaig fer de tot.

Amb tot, vaig acabar cansat, havent signat menys del que volia i amb un sentiment de decepció planant a l'aire. Sort que em van regalar el llibre i la rosa, vaig regalar el llibre, un cd i un roser, i vam anar a fer el tradicional sopar de Sant Jordi amb els amics i així vaig acabar el dia amb molt bon gust de boca.

Comentaris

Striper ha dit…
Si vas acabar el dia de sopar amb els amics ja esta pru be no.
isnel ha dit…
Subscric absolutament tot el que dius, des que les llibreries ho tenen molt mal muntat, passant pel cansament i la decepció, el rol de dependent improvisat a les parades i fins al sopar amb els amics. Sobretot això, el sopar! ;)
Ferran Porta ha dit…
Caram, doncs ja sap greu que justament per vosaltres, els escriptors, no siguin capaços d'organitzar-se com cal. Ni tan sols "el" vostre dia!!
Celebro que, si més no, la jornada acabés bé, Deric.
Joana ha dit…
Veig que tots els oficis tenen la part bona i la no tant bona. Em sap greu!
felicitats pel llibre!