dilluns, 21 de gener de 2008

Eternity



El mes de desembre vam haver de lamentar una pérdua en circumstàncies tristes. Poc ens pensàvem que just un mes després hi arribaria una altra a les nostres vides, una altra que ens ha afectat igual que l'anterior, pel sobtat, per ser qui era i per l'edat que tenia.

Ha estat sense avisar, de la forma més inesperada i més terrible i inexplicable.

Com pot ser que un cor jove, atlètic, vital, sà, optimista, alegre, amic, amable, generòs digui que ja en té prou i deixi de funcionar? Com pot ser que un cor de menys de trenta anys falli? Encara hauria d'estar en garanties i si més no, si falla, donar algun tipus d'explicació. Aquest no. Ha dit que prou i ha estat prou. I s'ha apagat com una espelma quan s'acaba la cera o quan la metxa arriba al final.

Quan els que cauen al teu voltant són de la teva edat o més joves, fa que et replantegis seriosament les coses i veure la vida d'una altra manera. És quan te n'adones que no es pot perdre el temps, que quan una cosa la vols o si et ve de gust fer quelcom, ho has de fer perquè el temps passa i no torna i quan és massa tard ja no ets a temps de rectificar i que sempre és millor penedir-se d'haver fet alguna cosa a penedir-se per no haver-ho fet mai perquè llavors no ho has viscut i, per tant, t'has perdut quelcom que podria haver estat molt bé i si no és així, al menys ho has intentat. Però és trist arribar a la fi i veure que t'has deixat coses pel camí només per por, per por al canvi, per por a les novetats, per por a que sortin malament. I què si surt malament? Val més que surti malament i ho hagis fet, a que no sàpigas mai si podria haver sortit bé perquè no ho vas intentar.

Sempre és trist acomiadar un amic però més quan és jove.

És trist...

8 comentaris:

annanti ha dit...

He entrat per pura casualitat al teu reco, i sento molt això que expliques, ho sento. aquestes coses no haurien de passar, però desgraciadament passen.

Tens raó amb el que dius sobre que no podem perdre el temps, però sobretot el que no podem deixar de fer son aquelles coses que no fem per mandra, per rutina, per que s’entén que els altres ja ho suposen. . .
Em refereixo a per exemple dir a les persones que estimem doncs això, que les estimem. A perdre el temps amb un amic, amb algú que ens necessita. . .

Sembla tonto, però quan perds a algú, aquestes són les coses que fan més mal.

Una abraçada forta, i perdona la intromissió
Anna

Giorgio Grappa ha dit...

Una abraçada, Déric. No puc dir més.

words ha dit...

Ho sento molt Deric, t'acompanyo i t'estiro la meva ma per si la vols agafar alguna vegada.

Un abraçada

Striper ha dit...

Nano ralment sap greu anims!!

Ferran ha dit...

Doncs sí que és fort. Sempre, però més encara quan és algú tan jove. I sí, la vida dura el que dura, és finita, i s'ha d'aprofitar al màxim.
Molts ànims.

nimue ha dit...

a la meua germana li van salvar el cor fa una setmana. Un cor de 25 anys. Són coses que no s'entenen, tens raó. Una abraçada.

Arare ha dit...

buf... només et puc dir que visquis intensament cada minut de la teva vida.

Jo vaig perdre el pare dels meus fills. Tenia 35 anys.

Una abraçada ben forta, Deric!

Deric ha dit...

Gràcies