Coral d'àngels




Vaig conèixer el Gerard fa molts anys quan vaig entrar a formar part d'una coral on només coneixia una persona i em va acollir molt bé de manera que de seguida em vaig sentir part d'aquella gent que hi posava més ganes que no pas art en cantar.

Tenia moments de tot, com tothom, però molt poques vegades el veies amb una mala cara o et feia un mal gest. Et trobabes a gust al seu costat, xerrant o compartint l'afició que teném en comú i també rèiem molt, sobretot quan ens equivocavem i les coses no sortien com havíen de sortir. Com quan vam gravar aquell cd a l'estudi de gravació i no hi havia manera d'encertar-la i vam haver de fer un "copiar y pegar" de la segona part...

Van ser els millors anys de la coral.

Després va marxar i va fer la seva vida a una altra ciutat. Tot i això, sempre que venia ens buscava, s'interessava i tornavem a compartir algunes confidències.

Ha emprès un camí sense retorn massa aviat però ens quedarà el record dels dies passats, dels dinars i les excursions, de les cançons compartides, de tantes coses...

Però allà on és ara no està sol, trobarà en Moisès, en Berto i l'Emili i podran fundar una nova coral. En aquest cas, i mai més ben dit, una coral d'àngels.

Comentaris

Striper ha dit…
Deric segur que el trobaras a faltar i trobaras a faltar el seu somriure. Anims.
Anònim ha dit…
Ostres...
M'alegra que en puguis guardar un bon record. Està bé saber que el que pesa més a la memòria siguin aquests bons moments!
Joana ha dit…
Per sort la memòria és selectiva. Guardem i recordem allò que ens fa feliços!
Endavant i una abraçada,