dimecres, 31 de gener de 2007

Pensar les coses

De vegades sembla que no pensi gaire les coses que faig i actuo més per instint, per ímpetus, amb el cor que amb el cap. Sempre m'ho dic a mi mateix que sóc perillós i que hauria de controlar més les meves emocions, respirar fons, comptar fins a deu o fins a mil i després actuar. No ho hauria de fer mai amb la sang calenta.

No.

Sempre m'ho dic.

Però mai em faig cas.

Sóc un desastre.

dimarts, 30 de gener de 2007

El truco final (El prestigio)

Vaig anar a veure la nova pel·lícula de Christopher Nolan amb una mica de por, ho confesso. No pel director que em sembla un dels millors que hi ha actualment, si no pel tema que tracta la pel·lícula: els mags del segle XIX. Un tema que, a priori, no m’interessa en absolut. Però el director i el repartiment mereixien el meu interès (Hugh Jackman, Christian Bale, Micahel Cain, Scarlett Johanson, Rebecca Hall i David Bowie).

Havia llegit algunes crítiques i gairebé totes coincidien en deixar-la molt i molt bé però jo he de dir que em vaig avorrir força fins a mitja pel·lícula, després, quan va captar el meu interès, es va fer del tot previsible.

És una pel·lícula feta d’encaixos, de petites peces o, per dir-ho com al film, de petits trucs de màgia que van descobrint lentament els seus secrets (o el prestigi del títol). Rodada en tres i fins i tot quatre moments temporals diferents, exigeix a l’espectador una atenció activa i atractiva però no acaba d’enganxar, si més no a mi perquè mostra les seves cartes marcades i et porta cap a un final previsible però disfressat de "sorpresa final" una mica ficat amb calçador amb la resta de la pel·lícula.

Això sí, la posada en escena, la direcció i sobretot la interpretació dels actors, és excel·lent.

dissabte, 27 de gener de 2007

Què hauria estat de la meva vida si...?

Hi ha un exercici o millor dit, un joc, que m'agrada fer de tant en tant i és pensar què hauria estat de la meva vida si en un moment determinat hagués pres una decisió diferent de la que vaig pendre o hagués encetat un altre camí. I si et pares a pensar, hi ha infinitat de moments de la teva vida en que has pres una decisió o un altre, moments clarament identificables, com per exemple: què hauria passat si la nit del 20 de maig de 1995 m'hagués anat a dormir aviat enlloc d'anar a fer un volt?

Però el moment o decisió que m'ha vingut al cap no era aquest, pensava en què hauria estat de la meva vida si aquell estiu de ja fa una pila d'anys, quan en tenia 19, m'hagués decidit per dedicar-me al món de la moda, com semblava que era el meu camí. Aquell any vaig fer vàries sessions de fotos, vaig fer una obra de teatre a la televisió (TV3) i va culminar en un desfile de moda al mig de la Diagonal de Barcelona per inaugurar un gran centre comercial de moda. De tot el que vaig fer, el que recordo millor, va ser el desfile, per tot el que va comportar dies abans, d'organització, de nervis, de proves de roba, d'anar a la botiga, de sentir-me observat, fins i tot en algun moment, admirat, sí, com no, també per les sessions de perruqueria, de maquillatge... I també perquè vaig conèixer gent molt interessant, molt diferent de mi, d'un món que em fascinava i perquè m'ho vaig passar molt i molt bé, em vaig divertit moltíssim.

Què va passar? Perquè em vaig refredar quan ho tenia tot de cara? Una altra cosa em va interessar més en aquell moment: el teatre. Vaig canviar el món de la moda, de la passarel·la pel teatre fins que... però aquesta és una altra història.

I doncs? On estaria jo ara si hagués continuat el camí de la moda? No ho sé, probablement al mateix lloc on soc ara o potser la vida hauria estat del tot diferent. No en tinc ni idea.

dijous, 25 de gener de 2007

Nou intent

M'ha costat fer el pas i canviar-me al blogspot, però l'altre servidor era desesperant. Ara l'aventura continuarà des d'aquí amb un canvi de plantilla però no de continguts.

Per llegir els articles anteriors, continua en actiu el bloc:


I pels actuals i els futurs, no cal anar gaire més lluny.