dimarts, 30 d’octubre de 2007

La Katarsis del Tomatazo



Una de les darreres vegades que vaig anar a Madrid, un natiu de la ciutat em va portar a veure un espectacle del que jo no en sabia res ni havia sentit a parlar mai: La Katarsis del Tomatazo. Aquest espectacle, de petit format i estètica de cabaret, té el seu punt fort en el fet que el públic decideix en directe i expressant de la forma més educada i correcte possible, si el número que ha vist li ha agradat o no, i això es fa de la següent i tant tradicional manera:

T’agrada = aplaudeixes
No t’agrada = tires tomàquets als actors

Cal a dir que se’n tiren més tomàquets que aplaudiments però això bàsicament succeïx perquè des del principi no saps què fer amb els tomàquets que et donen al comprar l’entrada si no és fer una amanida, però al mig del teatret és complicat.

En fi, doncs la pràctica d’aquest espectacle de cabaret l’hauríem d’aplicar a l’hora d’escollir els nostres polítics enlloc de les tradicionals eleccions legislatives:

Us imagineu posar-los tots en fila al mig d’una plaça i, als que no ens agraden o no ho han fet bé, tirar-lis tomàquets?

N’estic segur que no hi hauria tanta abstenció i es faria una tomatina tremenda.

9 comentaris:

elur ha dit...

M'hi apunto... amb una condició, però... en el cas dels polítics que els tomàquets no siguin ben madurs, que se'n sentin, que se'n sentin... que si a nosaltres ens fan mal l'ànima, almenys que a ells els faci mal el cos.

eudald ha dit...

Home, a mi ja m'està bé el sistema electoral: Cal que poguem triar el repartiment (ja que no ens deixen triar l'obra que voldríem) però, això sí, un cop acabada la funció, aleshores s'haurien de sotmetre a l'aplaudiment o bé, en la majoria de casos, a les patacades de tomàquets. Amb tot, el polítics atomacats, hauríen de tenir ben clar -i sotmetres a un jurament- que per molt mal parats que en sortissin no se'ls convertiria mai en màrtirs!

Déric ha dit...

Val, Eudald, accepto tomate com animal de companyia!

mossèn ha dit...

bo ... salut

Striper ha dit...

OSTRES com m'agradaria surtirian ben vermellets.

Mikel ha dit...

bufff a pedrades ho faria jo amb els politics...

JosepArnau ha dit...

Coi no seria pas mala idea, aixi despres tots a sucar pa!

ddriver ha dit...

Als politics pedres en comptes de tomaquets

Waipu Joan ha dit...

és graciós. Hi ha que se les pesquen totes per fer-te anar al teatre! M'agrada.