dissabte, 27 de gener de 2007

Què hauria estat de la meva vida si...?

Hi ha un exercici o millor dit, un joc, que m'agrada fer de tant en tant i és pensar què hauria estat de la meva vida si en un moment determinat hagués pres una decisió diferent de la que vaig pendre o hagués encetat un altre camí. I si et pares a pensar, hi ha infinitat de moments de la teva vida en que has pres una decisió o un altre, moments clarament identificables, com per exemple: què hauria passat si la nit del 20 de maig de 1995 m'hagués anat a dormir aviat enlloc d'anar a fer un volt?

Però el moment o decisió que m'ha vingut al cap no era aquest, pensava en què hauria estat de la meva vida si aquell estiu de ja fa una pila d'anys, quan en tenia 19, m'hagués decidit per dedicar-me al món de la moda, com semblava que era el meu camí. Aquell any vaig fer vàries sessions de fotos, vaig fer una obra de teatre a la televisió (TV3) i va culminar en un desfile de moda al mig de la Diagonal de Barcelona per inaugurar un gran centre comercial de moda. De tot el que vaig fer, el que recordo millor, va ser el desfile, per tot el que va comportar dies abans, d'organització, de nervis, de proves de roba, d'anar a la botiga, de sentir-me observat, fins i tot en algun moment, admirat, sí, com no, també per les sessions de perruqueria, de maquillatge... I també perquè vaig conèixer gent molt interessant, molt diferent de mi, d'un món que em fascinava i perquè m'ho vaig passar molt i molt bé, em vaig divertit moltíssim.

Què va passar? Perquè em vaig refredar quan ho tenia tot de cara? Una altra cosa em va interessar més en aquell moment: el teatre. Vaig canviar el món de la moda, de la passarel·la pel teatre fins que... però aquesta és una altra història.

I doncs? On estaria jo ara si hagués continuat el camí de la moda? No ho sé, probablement al mateix lloc on soc ara o potser la vida hauria estat del tot diferent. No en tinc ni idea.

24 comentaris:

nimue ha dit...

hi ha qui pensa que per moltes voltes que pegues en la vida sempre estàs en has d'estar i acabes on has d'acabar. En qualsevol cas, si guardes un bon record de l'experiència de fer de model, millor que millor! Segur que estaves genial en la pasarel·la, guapo!

gemminola ha dit...

Jo crec que la vida són casualitats però tènen un per què segur... i guapo segur que ho seràs sempre, per dins i per fora, per tant llueix-te pel carrer i que jo et vegi (siusplau) encara que no et deixis tocar per mi :P

Tristany ha dit...

a la llarga, crec que sempre será més plaent passejar per Girona i pel món que per una passarel.la...les passarel.les són monstres que es mengen a la gent, en serio eh.

^eMMa^ ha dit...

si haguessis continuat en el món de la moda probablement estaries enganxat a les parets de les habitacions de les adolescents!! XD

Anònim ha dit...

Ucronia: allò que mai no serem tot i haver-ne tingut la possibilitat d'esdevenir. Hi ha gent que escriu llibres, especialment ucronies històriques, fins i tot hi ha un film molt desconegut interpretat per Rutger Hauer que explica una Europa conquerida totalment per l'Alemanya d'Hitler. ``
Àlex Hdez

Deric ha dit...

suposo que sí, Nimue, la vida et porta on t'ha de portar, fent el teu propi camí.

Deric ha dit...

Gemminola, jo em deixo tocar molt fàcilment!!!
:)

Deric ha dit...

Tristany, a mi no em van menjar, no van tenir temps, però era estressant i divertit a la vegada.

Deric ha dit...

Emma, quin futur més negre, no? penjat a les parets!!!

Deric ha dit...

Àlex, no sabia que això es deia Ucronia.
Aquesta pel.lícula de què parles em sona, fins i tot vaig veure un trailer, però no n'he sabut mai més res d'ella. Recordes el títol?

Jo Mateixa ha dit...

Ja et tinc afegit amb el link de la teva nova casa, tú com molts em tingut que "migrar" a Blogspot per que Blocat feia pena, que tot et vagi molt rebé en aquest nou Blog!!!

barbara ha dit...

Jo de vegades tambe em paro a pensar si la meva vida seria igual si hagues pres unes altres decisions ...

Mikel ha dit...

eh!!! on es el Taxi??

Sir William Temple ha dit...

La vida es un cumul de decisions i casualitats. A vegades pensem que ens hem equivocat pero aquesta equivocacio et pot portar per camins encertats que no hauries pogut recorrer si haguessis pres la "bona" decisio. Collons, algu ho ha entes?

JosepArnau ha dit...

Un altre que abandona blocat? Jo de moment segueixo fidel.

La veritat es que si, tant sols per una petita cosa, com arriba o pot arribar a canviar la vida.

No vols dir que encara hi ets a temps a fer desfilades?

Deric ha dit...

Mikel, desballestat, no ha pogut migrar amb mi. què hi farem!

Deric ha dit...

sí que s'ha entès Sir William!

Deric ha dit...

ja no hi soc a temps, joseparnau

Júlia ha dit...

A la vida, renunciar és triar, em sembla que ho diu una cançó, de jove tens molts camins oberts, però després tot es va limitant, no s'hi pot fer res, sempre ens quedarà el cinema i la literatura.

Anònim ha dit...

Hola de nou!
El film d'en Rutger Hauer es titulava "Fatherland", i en la versió castellana va rebre el títol de "Patria".

Àlex Hernàndez

Deric ha dit...

Júlia, sí que es pot fer alguna cosa sempre, crec jo. I sí, sempre ens quedarà la màgia de la literatura i del cinema

Deric ha dit...

Àlex, saps si està editat en dvd?

Arare ha dit...

Ui, Deric, és una cosa que jo també m'he preguntat moltes vegades... què hauria passat si... interessant, molt interessant! UN petó dominical!

... ha dit...

jo a vegades tb ho penso. A més sense haver llegit el teu blog vaig escriure una frase al meu, molt parescut a la teva idea inicial.

Mai es sap on seríem... o tansols, millor no saber-ho.