divendres, 31 de desembre de 2004

Salt d'any

Només una cosa:

Bona entrada a l'any nou 2005!

i esperem que ens porti coses molt més bones que aquest passat.

dimecres, 29 de desembre de 2004

No sé si emprenyar-me

Avui m'he acabat el llibre, "Rubik a les palpentes" d'en Jordi Cabré, que va quedar finalista del premi Sant Jordi 2003

i encara no he decidit si m'ha d'emprenyar o no.

M'explico: el llibre està molt ben escrit, és àgil, entretingut, divertit i es llegeix ràpid. Fins aquí bé.

És el tema el que em posa una mica dels nervis: un noi de 36 anys, homosexual convençut, descobreix que la bellesa té forma de dona i s'enamorarà d'una companya de feina que li provocarà una crisi d'identitat sexual i el convertirà en heterosexual. Tot molt maco i feliç, i menjarem perdius per sopar que aquí no han estat res els 36 anys de lluita, acceptació i convenciment.

Salt de ventada

Sembla que tots els elements s'hagin posat d'acord per manifestar-se amb tota la seva força.

Aquests darrers dies no faig més que recordar aquella pel.lícula tan dolenta, però que tenia un missatge clar, "El día de mañana". No estarà passant ja el que anunciava? I és que sembla que la natura s'hagi enfadat de valent i ens ho faci pagar tot.

Avui, aqui, fa una ventada extraordinària, la tramuntana es fa notar amb força i virulència. Sembla que busqui les més petites escletxes de la casa per colar-se cap a dins i jo sento el fred fins al moll de l'os, tot i tenir la calefacció a tope.

Em sembla que no trigaré a ficar-me al llit, a covar el refredat perque si no demà no podré anar a cantar, ja tinc mal de coll. I és que tot i que la natura vulgui indicar-nos el contrari, per nosaltres la vida continúa, com sempre. I demà serà un dia més.

dimarts, 28 de desembre de 2004

Campanya a favor de l'abolició de l'Esglèsia Catòlica

Si ells poden fer campanya en contra de tot el que és progrés i fer que visquem millor, crec que és lícit que nosaltres fem campanya per l'abolició d'una institució desfasada, caduca, contrària a les tesis del seu fundador i que fa apologia de la discriminació entre les persones.

És que em poso de mala llet i ja hauria d'estar acostumat als seus atacs, però ara ho han aconseguit, em faré apòstata. Fem un petit repàs:

«Rouco Varela defineix els matrimonis homosexuals d´injustícia i un error»; "L´arquebisbe de Toledo compara el suport als matrimonis gais al que va tenir Hitler" ; "El bisbe d´Alcalà pensa que l´homosexualitat és una anormalitat que té tractament»; «Els bisbes catalans creuen que els nens adoptats per homosexuals poden patir danys greus»; «El bisbe de Castelló pensa que l´educació sexual fomenta l´homosexualitat»; «El bisbe del Ferrol diu que l´homosexualitat pot ser fruit del vici o l´ambient»; «El bisbe de Mondoñedo-Ferrol equipara l´homosexualitat a l´assassinat»; "Aquestes unions provocaran greus conseqüències per a la convivència dels éssers humans".

A veure, i torno a dir el mateix que he dit sempre:

Quan vaig a comprar, no pago l'IVA com tothom?; El mes de juny no faig la meva declaració de Renda com tothom?; Amb la nòmina de cada mes no em descompten l'IRPF i la Seguretat Social com a tothom?; L'Estat no em va robar un any de la meva vida per anar a fer el "soldat" com a molta altra gent?; A prinicpi de mes no pago el rebut de l'aigua, de la llum, del gas, del telèfon... com tothom? El mes de maig no pago l'IBI, l'IVTM i totes les altres taxes municipals com tothom?; Quan em tallo, no sagno com tothom?; Quan em sento trist, no ploro com tothom?

Llavors, perquè no tinc puc tenir els mateixos drets que el meu, que la meva, veïna?

Quin dret tenen els capellans per creure's Deu i jutjar-me només perquè al meu llit no hi ha una dona, sinó un altre home? I, què n'ha de fer d'aixó? Potser és que té enveja perque sóc lliure?

dilluns, 27 de desembre de 2004

Patinant a la Eiffel

Vaig dir que la penjaria aqui i així ho faig: la prova de que vaig patinar al primer pis de la Torre Eiffel.Patinant a la Tour Eiffel

divendres, 24 de desembre de 2004

Ja el tenim aqui i no podem fer el Salt!!!

Avui ja ha arribat! Aquesta és la nit de Nadal, la nit més sàdica de totes en que ens dedicarem a menjar com animals, a beure cava per compensar el que no compren a les Espanyes i a apallisar al pobre tio!

Suposo que aquesta nit cap de nosaltres estarem per gaires blogs, tot i trobar-los a faltar per allunyar-nos de la bogeria familiar. I demà... horror! Nadal!

En fi, empanades mentals a part, us desitjo una bona Nitbona i un Bon Nadal

Petons a tots

dijous, 23 de desembre de 2004

Salt d'arbres ecològics

O el que és el mateix, arbres de plàstic.

Avui he patit l'Atac de l'Arbre de Plàstic!

A aquest pas, aviat patiré "L'atac de les tomates mutants". Recordeu aquesta pel.lícula? Ara s'ha editat de nou en DVD. Però no és de la pel.lícula del que volia parlar, sinó de l'atac que he patit per part d'un arbre de plàstic.

Perquè no diu enlloc de la capsa que hauràs d'anar estirant branca per branca, una per una i hi ha moltes, perque tingui una llunyana retirada a un arbre?

Perquè no diuen que mentre vas estirant i estirant, aquesta cosa de plàstic et caurà pel damunt aixafant les branques ja estirades?

Perquè no diuen que aquesta cosa s'anirà "desplumant" i deixarà el terra, les mans, la roba, el cabell ple de tiretes de plàstic de color verd plenes d'electricitat estàtica que s'enganxaran com paparres i costarà molt de treure?

Perquè no diuen que un cop hagis guanyat la batalla semblarà qualsevol cosa menys un avet?

Perquè no diuen que s'ha de muntar?

Perquè he tingut la genial idea de comprar un arbre "ecológic"?

En fi, si no fos pel Nadal i pels meus nebots que venen a passar dos dies a casa i els encanta l'arbre, el tio, les nadales, els regals, el turró...

Si no fos...! Si no fos...! Ja seria el dia 27!!!

Salt d'amics invisibles

Ja hi tornem a ser! Ja tornen a ser aqui! És l'atac de l'Amic Invisible!

Perquè cada any hem de fer la mateixa història? Odio l'amic invisible!!! No em molesta anar-lo a comprar i fer-lo, el que em molesta de debó, però molt, és la cara d'idiota que se'm queda quan obro el meu regal i el paper d'hipòcrita que em toca fer. Jo que m'hi miro molt a l'hora d'anar a comprar els regals, encara que siguin de 6 o 10 euros, em molesta que em toqui un penjarrobes de corbates o un marc de fotos o qualsevol cosa gens "currada".

En fi, un cop més tocarà fer el numeret.

dimarts, 21 de desembre de 2004

De Salt a Salt i Telefònica m'ha fet el salt.

De vegades no tinc ganes d'escriure o no se m'acut de què fer-ho, però ara no ha estat culpa meva el no poder entrar en el món dels blogs...

he estat quatre dies sense línia telefónica. Avui ha vingut, per fi, el tècnic i resulta que han estat els d'Auna que estan posant el "cable" a l'edifici i m'han desconectat la línia "accidentalment", vull pensar bé que ja gairebé és Nadal.

Uf! Nadal! No em parleu de regals, estic fart de comprar regals. Fart i saturat, però ja els tinc tots: pel meu nòvio, per la meva mare, pels meus nebots, per la meva germana i pels meus cunyats. Alguns els vam comprar a Paris, per allò de que queda més "pijo" comprar-los a Paris i així també ens estalviem l'engorro de comprar "un detallet" del viatge. Apa, amb un sol fet, dues coses: detallet i regal de Nadal. S'han d'aprofitar els viatges pre-festes per aquestes coses.

I, com no, ja ho vaig dir i finalment ho he acomplert, pel meu aniversari em vaig fer un auto-regal força important: em vaig regalar el cotxe. Sí, ja no us emprenyaré més amb aquest tema. Finalment em vaig comprar el nou Opel Astra en color blau ultramar i, de moment, estic content de l'adquisició feta.

I ja està! Prou de parlar de regals, de comprar! (Ups! Encara he de comprar el menjar pel sopar de la nit de Nadal.)

dissabte, 18 de desembre de 2004

Ja ho tinc

Senyores, senyors, ja tinc el regal per la meva millor amiga de Barcelona.

He especificat "millor amiga de Barcelona" per no ferir susceptibilitats, sobre tot la de la meva millor amiga de Girona, (eh Isnel!).

Doncs sí, aquesta tarda, passant per la plaça Catalunya de Girona, he vist una joieria que posava "Joies de Girona, 30% de descompte" i com no sabia quines eren aquests joies, m'he apropat a l'aparador. Efectivament, eres joies d'or i plata de disseny exclusiu i, com les he trobat molt boniques i originals, he entrat a mirar. Total, que he sortit amb el regal comprat, una cadena de plata amb un penjoll molt bonic que reproduiex l'skyline de la ciutat de Girona amb la catedral, etc, és molt fi i elegant, crec que li agradarà molt, a mi m'ha agradat. Per cert, que he estat a punt de comprar-m'he per mi un rellotge en que les hores són les cases de l'Onyar i cada casa té el número de finestres corresponent a l'hora. Genial.

Ara, seguint el consell d'Init, aniré demà al tot a 100 a comprar-li el regal "sorpresa" per riure una estona.

Isnel, demà tindré sopar de pinya? O em porto el bocata com m'has dit?

dijous, 16 de desembre de 2004

Ajuda!

Necessito el consell URGENT de noies d'entre 35 i 38 anys!!!

He de fer un regal d'aniversari a la meva millor amiga que ve a dinar a Girona diumenge i aquest any vaig superdespistat. Ella ha fet trenta-i-tants (no queda bé dir l'edat d'una senyoreta), és moderna però sense exagerar, està soltera i sense compromís, li agrada llegir, el cine, la música i viatjar (no puc regalar-li ni un llibre, ni un DVD, ni un CD perquè treballa a una editorial i en té tots els que vol)(un viatge no li puc pagar ni en Ryanair).

Què em queda? Colonia? Potser sí però és molt especial amb les olors i ja li vaig regalar l'any passat, la de Issae Miyake (o algo així). Què més???? Un bolso? Ni idea de com li agraden. Una joia? Ja està molt vist... Fa tant que ens coneixem que em sembla que se m'han acabat els regals originals. Però és que ella a mi sempre aconsegueix sorpendrem amb els regals d'aniversari.

En fi, si teniu alguna idea serà benvinguda i comentada. Ho necessito abans de diumenge!

Els increïbles

Aquesta tarda m'he dit: "avui aniràs al cine a veure una pel.lícula entretinguda, que no et faci pensar gaire."

Estava davant de la guixeta dels Lauren mirant els horaris i la duració de les pel.lícules (perque de vegades és important si tens coses a fer més tard) i he vist que estava a punt de començar la projecció de la pel.lícula "Los increibles" i he pensat que faria de nen i entraria a veure-la desprès de les bones crítiques que he escoltat d'ella.

Doncs no m'he equivocat, he disfrutat com un camell, he patit amb els personatges i m'he alegrat amb els seus triomfs. M'ho he passat fantàsticament bé amb aquesta peli, m'he tornat a sentir nen, a sentir la màgia de cine i a tenir ganes de veure-la un altre cop.

El guió ja sé que és previsible i ple de tòpics, i què? M'ha fet disfrutar i aixó és el que compta. A més, tècnicament és extraordinària, de vegades no saps si estas veient una pel.lícula convencional o d'animació. Aixó no sé si és bo o no, però a mi m'ha encantat i ja estic esperant que surti en DVD per fer que algú me la regali.

dimarts, 14 de desembre de 2004

Paris bé val una patinada

He d'explicar aixó del meu aniversari perquè no es va acabar d'entendre...

El meu aniversari va ser el passat divendres dia 10 de desembre (no diré quants anys), doncs bé, com sabeu, estava passant uns dies a Paris, quan vaig llegir una noticia al France Soir del dia 9: s'inaugurava una pista de gel al primer pis de la Tour Eiffel al dia següent en motiu dels Nadals i del suport a la candidatura de Paris pels jocs del 2012.

I què vaig fer jo? Doncs anar al dia següent, el dia del meu aniversari a la tour Eiffel, pujar fins al tercer pis, contemplar la vista de la ciutat agafat de la mà del meu xicot (per allò del vertigen) i desprès baixar fins al primer pis, posar-me uns patins i intentar recordar com era alló de patinar sobre gel (feia 20 anys que no em posava uns patins). Hi havia les teles i tot de periodistes fent fotos i filmant i jo allà, intentant aguantar-me per no caure al mig de la pista, amb les cames tremolant-me una mica pel temps que feia que no patinava, perque hi havia gent mirant, perque hi havia els periodistes i perque el meu nen em feia fotos...

Va ser poca estona perque tinc la pràctica perduda, però em vaig sentir feliç. Poca gent pot dir que ha celebrat el seu aniversari a dalt de la Torre Eiffel patinant sobre gel (i donant suport a la candidatura de Paris 2012 sense saber-ho, però ja m'està bé).

dilluns, 13 de desembre de 2004

El retorn

Ara ja ho puc dir, Paris no és solament la ciutat de la Llum, si no que tots els tòpics i llegendes que diuen sobre ella, són certes.

Paris diuen que és la ciutat de la Llum: bé, ara que és Nadal, té molta més llum pels carrers, però puc assegurar que Barcelona o Girona tenen molta més il.luminació de festes que no Paris, que la té fragmentada i no a carrers sencers, excepte als Champs Elysées. Aixó sí, val la pena veure la Tour Eiffel amb els llums de Nadal.

També diuen que Paris és la ciutat del glamour, de la moda, la capital d'Europa i la ciutat de l'amor. Sí, és la de l'Amor, amb majúscules.

Per cert, algú pot dir que ha celebrat el seu aniversari patinant sobre gel a la Tour Eiffel al costat de la persona que estima? Jo sí.

dimarts, 7 de desembre de 2004

El darrer post

Aquest és el darrer post que penjo aqui.

Si més no, de forma temporal i no per falta de ganes d'escriure, sino perquè me'n vaig a Paris uns quants dies.

Agafaré un avió aquesta matinada i veuré la sortida del sol a la ciutat de la Llum, la ciutat de l'amor... I és el primer cop, en tots els meus viatges, que no tinc ganes de marxar.

Per dues raons: la primera perquè si haguès guanyat el premi al que feia referència en un anterior post, no hauria pogut marxar perquè l'entrega dels guardons és divendres. I la segona perquè ahir, com vaig dir, vaig tenir una estúpida discusió amb el meu nòvio i aixó em comporta molt malestar. Jo vull estar a Paris amb ell al 100% perque sí, perque l'estimo i "a pesar" de tot vull continuar amb ell fins que siguem vellets i no ens aguantem els pets.

Vull disfrutar a Paris, vull tenir la millor celebració d'aniversari que hagi tingut mai. Divendres és el meu aniversari, divendres farà uns quants anys, molts, que la meva mare em va portar al món, per tant, divendres és dia de començar coses noves, de nous reptes, nous futurs, no és dia d'acabaments ni de trencaments. No ho vull.

dilluns, 6 de desembre de 2004

He estat cruel?

No sé que ho fa que sempre acabo amb sentiment de culpa.

Potser sí que he estat cruel, no ho sé. Potser no hi ha per tant. Potser és millor no pensar-hi més i continuar endavant. Potser sí.

Tenia la necessitat de fer-ho, he agafat el llibre de Khalil Gibran "El profeta" i he llegit l'apartat de l'amor:

"Quan l'amor us cridi, seguiu-lo, encara que els seus camins siguin durs i dificils. Quan les seves ales us envoltin, cediu a ell, encara que l'espasa amagada entre les seves plomes us pugui ferir. I quan us parli, creieu en ell, encara que la seva veu pugui desmanegar els vostres somnis com el vent del nord arrassa els vostres jardins. Perque així com (...) s'alça cap les vostres copes i acaricia les vostres fràgils branques, també penetrarà cap a les vostres arrels."

Sabies paraules que en aquest moment no em serveixen per gaire.

Salt de tristor

O d'emprenyamenta, que de vegades venen a ser el mateix.

No sé si dir que estic trist o estic emprenyat o les dues coses. Avui ha estat un dia d'aquells memorables per ser totalment horrorós. Un dia d'aquells en que et replanteixes un munt de coses i vols pendre unes quantes decisions, de les més difícils.

Com pot ser que després de gairebé deu anys sortint junts encara em deixi trepitjar d'aquesta manera, és que no aprendré mai? Es veu que no. Suposo que l'estimo, bé, sé que l'estimo, sinó no hauria aguantat tantes coses com he aguantat. Jo sempre he estat més obert, o "desarmaritzat" que bé a ser el mateix, i ell sempre més tancat. Vaig aguantar tenir una relació amagada, vaig aguantar els seus interminables dies de feina, el no ser presentat a la seva familia ni als seus amics ni a ningú del seu entorn com el seu "amic". He esperat que els seus problemes familiars es resolguessin, que estigués lliure per fer la seva vida. He aguantat demanar-li d'anar a viure junts i que em digui que no, que no cal còrrer (després de 9 anys junts). He aguantat que, de vegades, les meves alegries les tirés per terra, que es posés a favor d'altre gent i en contra meva, que pasés altres preferències abans que jo...

Crec que he tingut molta paciència. Però avui no he pogut més, la seva impertinència, el seu malhumor, la seva mala educació han pogut més que jo i m'he hagut de parar al mig de l'autopista, baixar del cotxe i allunyar-me uns metres per calmar els meus nervis i esclatar a plorar. I tot perquè? Doncs perquè avui ell estava cansat i no tenia ganes de sortir. De tant en tant també m'agrada quedar-me a casa, però cada diumenge no. I menys avui que està la meva mare (pobre en quin numeret s'ha vist involucrada), que és el darrer dia que tinc el cotxe vell i que volia acomiadar-me d'ell amb una petita sortida.

Necessito sentir que la vida és alguna cosa més que sofà i tele, necessito viure, necessito saber que m'estima i que tenim algun futur més que continuar sent els eterns "novios". Necessito que quan ell estigui emprenyat no ho pagui amb mi. Necessito que quan s'emprenyi no es quedi callat i de morros, que exploti, que ho digui. Jo tampoc sóc perfecte, també tinc les meves errades en aquesta relació però si no me les diuen no puc saber-les.

Demà marxem a Paris per celebrar el meu aniversari. Quins dies m'esperen si ara per ara no tinc gens de ganes de marxar, si el que voldria és tancar-me en una cova lluny de tot i de tothom, si l'únic que vull fer és plorar. Quins dies m'esperen si no veig cap futur a tot plegat? Què m'espera si l'estimo i ja no puc continuar així?

diumenge, 5 de desembre de 2004

Sopar de Nadal

S'acosta la nit i el dia de Nadal i la meva mare m'ha donat la "feliç" noticia de que aquest any aquestes dues celebracions les farem tota la familia a casa meva.

Jo visc sol i em tocarà fer-ho tot, però el pitjor de tot és decidir el menú a fer per Nit Bona i pel dinar de Nadal.

Ja m'està entrant una angoixa! Què faig de menú?

dissabte, 4 de desembre de 2004

La finestra

Plou. Miro per la finestra i veig com les gotes de la pluja cauen sobre la barana del balcó destruint-se i convertint-se en milers de gotes més que salten en totes direccions: cap als jardins dels baixos, cap a la piscina, cap a dins del balcó, cap als vidres de la finestra.

Estic esperant a la meva mare, ve a passar el pont a casa meva. Li agrada sortir, fugir de la gran ciutat, de la selva de Barcelona i estar uns dies tranquil.la a la meva petita ciutat. És com un relaxa per ella i a mi m'agrada que vingui.

Plou. Serà un dia d'estar a casa, tranquil, a l'escalfor de la calefacció, de la llar de foc, mirant al parc de davant per la finestra. La gespa mullada, els arbres amb les fulles grogues, els bancs de fusta sense gent asseguda.

Plou. És un dia de tardor.

divendres, 3 de desembre de 2004

Telèfon, telèfon, telèfon i telèfon

Torno a fer Salts en el blog. Però és que avui ha tocat el dia de fer canvi de domiciliació bancaria de rebuts i he descobert la gran quantitat de rebuts diferents i absurds que arribo a pagar.

Telefon, llum, gas, aigua, comunitat de veïns, subscripcions a revistes, aigua, impostos, círculo de lectores, quota de soci del Museu del Cinema, quota de soci de la Coral, assegurança del pis, del cotxe... i d'altres puntuals que de segur no recordo.

Jo és només en aquests moments, quan faig repàs que veig tot el que pago. Sóc un despreocupat i desprès em passa que no arribo a final de mes!

Doncs bé, he vist que estic pagant quatre, sí quatre, factures diferents de telèfon: Telefonica, Vodafone, Uni2 i Wanadoo. A la primera li pago la línia, a la segona el mòbil, a la tercera la tarifa plana de trucades i a la quarta la tarifa plana d'internet. Aggg! No podria unificar-me una mica i tenir una factura per tot???? Ara que el gas i l'electricitat el posaré amb la mateixa companyia, el telèfon no puc fer-ho?

Quin merder fer canvi de banc!

Ahhhhhhhhhh! M'he oblidat de l'hipoteca!!!!!!!!

dijous, 2 de desembre de 2004

De dents i dentistes

Ahir vaig anar al dentista i no sé que em va fer més mal, si la injecció de l'anestèsia, el remenament que em va fer a la dent que se m'havia trencat o la factura que em va donar al sortir.

I és que anar al dentista és preparar una bona cartera i saber que aquell mes arribaras a finals amb el compte del banc amb números ben vermells, com la sang que et treuen.

Normalment no et fan anar un dia i prou, no. Aixó seria massa barat! Has d'anar un dia i un altre i un altre i tot per una dent trencada. No us vull dir el pressupost que m'han fet, però sí que us diré que la paga doble d'aquest mes de desembre passarà directament de la meva empresa a la butxaca del dentista. Qui espera un regal de Nadal de la meva part, haurà de continuar esperant fins la paga del juny com a mínim.

Quí em manaria a mi menjar Chupa-chups! I és que no és el primer cop que menjant-ne un se'm trenca una dent i tot i així no escarmento. Però és que estan tan bons! Sobretot el de síndria i el de cireres.