Aquest passat 20 d'octubre es va celebrar el 150è aniversari del naixement de l'Arthur Rimbaud, un dels poetes maleïts, sobretot a la seva época, pels seus amors amb un altre poeta, Paul Verlaine. Un romàntic que va viure seguint la concepció del seu món i va morir, no com morien els romàntics, amb un suicidi, sinó per un càncer que li va destruir el cos lentament. Aixó sí, només tenia 37 anys. Era un 10 de novembre de l'any 1891. El féretre, amb les seves despulles, va arribar a l'estació de tren de Charleville i només dues persones van seguir el cotxe negre: la seva mare i la seva germana.
Començar a viure aviat, tenir una vida intensa i morir jove. Una filosofia.
"Es un hoyo de verdor donde canta un río
enganchando locamente a las hierbas harapos
de plata; donde el sol, de la altiva montaña,
luce: es un pequeño valle que espuma de rayos.
Un joven soldado, boca abierta, cabeza desnuda,
y la nuca bañándose en el fresco berro azul,
duerme; está estirado en la hierba, bajo la nube,
pálido en su lecho verde donde la luz llueve.
Los pies en los gladiolos, duerme. Sonriendo como
sonreiría un muchacho enfermo, echa un sueño:
Naturaleza, acúnalo cálidamente: tiene frío.
Los perfumes no hacen estremecer su nariz;
Duerme al sol, la mano en el pecho tranquilo.
Hay dos agujeros rojos al lado derecho.
Comentaris